El tiempo verdadero

  Editorial Formentor
Palma de Mallorca, 1988

Aquest llibre és una petita obra d'art. Només té 144 planes, però pràcticament totes són plenes de fotografies a tot color que van il lustrant el text que omple pàgina a pàgina tota l'obra. I aquestes fotografies d'En Josep Vicens, són les gemmes que, plenes de llum, realcen els rellotges de sol de Mallorca que hi són reproduïts.
Perquè, el llibre, es refereix als quadrants de Mallorca, amb la idea de deixar testimoni de l'existència de molts d'ells, que unes magnífiques fotografies perpetuaran per a la història i que a més, tan de bo, potser faran que els seus propietaris en tinguin més cura i es pugui evitar que, com tants d'altres, desapareguin.
Però el llibre no és solament un homenatge als rellotges de Mallorca. És també un petit tractat de gnomònica.
Comença, a part la introducció, amb una descripció dels termes més emprats en aquesta ciència, per tal que el lector novell, l'afeccionat que dóna les primeres passes, no es perdi i pugui entendre fàcilment les pàgines següents.
Després, parla de la divisió del temps, dels diferents tipus d'hores que s'han utilitzat al llarg de la història i del que ha passat particularment a Mallorca, àdhuc ens parla del rellotge que cita l'escriptora francesa George Sand, l'amiga de Fryderyk Chopin, a la seva obra Un hiver à Majorque.
A la segona part, ja entrem en la descripció dels rellotges de sol, dels elements de què es componen, dels diferents tipus, de les formes que poden presentar, dels diferents estils, tot il lustrat amb fotografies i dibuixos.
I acaba descrivint diferents rellotges de Mallorca, els materials de què són fets, les seves numeracions, els seus lemes, i amb una llista de tots els que han estat localitzats.
L'última part explica els mètodes de construcció gràfica més utilitzats, quin és el principi general, quines són les dades prèvies que es necessiten i com es fa per dissenyar i després construir un rellotge equatorial, horitzontal, vertical i què s'ha de fer si s'hi vol incloure un calendari.
Al final, ens parla també dels rellotges portàtils, de pastor, anulars i díptics, i de com els podem fer, fins i tot, amb una simpàtica i econòmica llauna de refresc o de cervesa. I com a cloenda, una breu llista de lemes, trets de quadrants mallorquins i que són per llegir-los a poc a poc i meditar-hi.
Com ja hem dit, les fotografies ens ensenyen un munt de rellotges que daten des del 1664 fins quasi ahir. Són obres d'artistes quadranters que van treballar amb il lusió per deixar-nos la seva obra però dels que no coneixem ni tan sols el nom per poder-lo honorar. Per això, creiem que en aquest llibre hi manca el nom de l'autor dels 15 o 16 rellotges actuals (comptats a corre-cuita) que sabem qui els ha dissenyat i construït. Però, no ho diu.