Skip to main content

Breu recorregut per la ciutat

Text: Josep Mª Vallhonrat - Fotografies: Manel Dalmau

 

Moltes vegades, i sobre tot ara que està tan de moda l'Internet i el correu electrònic, rebem cartes d'amics i de coneguts que ens demanen que els indiquem on poden veure rellotges de sol a Barcelona. Ja hem fet de cicerones, més d'una vegada, per a amics vinguts de Dinamarca, d'Escòcia d'Anglaterra, de l'Argentina i també, val a dir-ho, per a gent de Barcelona i d'altres llocs de Catalunya.
I moltes vegades també, per raons de compromisos professionals, no ens ha estat possible d'acompanyar els nostres amics, als qui hem hagut de donar unes indicacions improvisades perquè poguessin fer, tots sols, un "safari gnomònic" per la nostra ciutat.
Hem cregut que potser ja és el moment que el recorregut que sempre fem, que inicialment va dissenyar el nostre vicepresident n'Eduard Farré i Olivé, estigui a l'abast de tothom, no solament dels afeccionats que ens visiten de fora de Catalunya, sinó també perquè els de casa puguin veure una mostra dels rellotges de sol que tenim a la Ciutat Comtal.
Els turistes que ens visiten, en general, no disposen de gaire temps i en tots els casos en què hem acompanyat algú, no podien dedicar-hi més de mig dia i creiem que aquest serà també el cas per a la nostra gent. Per això el recorregut que hem preparat (que és l'original amb un parell d'afegitons) és per fer-lo en unes quatre hores, a peu, en metro i en autobús, que nosaltres hem fet sempre pel matí, a partir de les 9, a l'estiu, i de les 10, a l'hivern, a fi que el Sol pugui marcar les hores.
El nostre safari és per visitar, doncs, els següents rellotges de sol:

1 Plaça de Maria Cristina, banda muntanya.Veure plànol
La manera més senzilla d'anar a la plaça de Maria Cristina és agafar el metro, línia 3 (verda), i baixar a la parada del mateix nom. També s'hi pot anar amb els autobusos 6, 7, 33, 34, 63, 66, 67, 68, 70, 74 i 114.
Rellotge analemàtic, dissenyat el 1997 pel nostre vicepresident n'Eduard Farré i Olivé; la part artística és obra d'en Quim Deu. L'eix major de l'el.lipse mesura 6 m i està inclòs dintre d'un marc circular de 10 metres de diàmetre. Les coordenades del lloc, determinades per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i segons s'indiquen en el mateix rellotge, són les següents:
Latitud, 41°23'18" N, Longitud, 2°07'38" E.
Com a curiositat direm que no és perfectament horitzontal, i que l'altura dels diferents punts de la seva superfície varia, segons la Reial Acadèmia, entre els 113,41 m i els 113,49 m sobre el nivell del mar.

2 Església de Sant Josep, Plaça de Lesseps. Veure plànol
Per anar a la plaça de Lesseps des de la de Maria Cristina cal agafar l'autobús 74; la parada és a l'altra banda de la Diagonal, davant mateix d'uns grans magatzems. S'ha de baixar a la sisena parada (abans de la plaça Lesseps) o a la setena (passada la plaça). Evidentment, també s'hi podria anar agafant una altra vegada la línia verda del metro, direcció Montbau, i baixant a l'estació Lesseps, però aquesta línia fa molta volta (passa pel port) i el trajecte dura uns tres quarts d'hora.
Rellotge vertical, esculpit en pedra, situat immediatament sobre la porta i sota la imatge de la Mare de Déu, notable per tenir convexa la superfície del quadrant, cosa que fa que les línies horàries no siguin rectes sinó corbes. L'edifici és del 1660 i el rellotge, encara que no se sap amb exactitud, és posterior però dels volts d'aquesta data. La paret declina al sud-est i el rellotge marca les hores des que surt el Sol fins a les dues de la tarda.

 

 

3 Can Tusquets, Travessera de Dalt 61. Veure plànol
Des de l'església que acabem de veure, popularment anomenada dels Josepets, després de baixar les escales, tirarem cap a l'esquerra i enfilarem
la Travessera de Dalt per la vorera també de l'esquerra (banda muntanya) que no deixarem fins arribar al núm. 61.
Rellotge vertical, esgrafiat, de 1793; no porta indicades les línies horàries però sí la numeració amb xifres romanes. Antiga casa de pagès, de finals del segle XVIII, actualment residència de nens abandonats que depèn d'un orde religiós femení. La paret, segons diu el mateix rellotge, està orientada al sud 37° al sud-est.

 

4 Centre Cultural dels Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord 7-10 Veure plànol
Com veiem en el plànol, vist el rellotge anterior, travessarem la Travessera de Dalt pel pas de vianants que hi ha després del carrer de Sant Josep de la Muntanya, i baixarem pel carrer de Massens fins arribar al carrer de Martí. Aquí tombarem cap a la dreta fins arribar a la plaça del Nord.
Rellotge vertical, rectangular de 4 m d'amplada per 1,65 m d'alçada, pintat; la numeració de les hores està indicada, a la vegada, en xifres romanes i en xifres aràbigues. Paret orientada al sud 34°13' al sud-est. Construït el 1991; el disseny tècnic és del nostre soci en Jordi Nogué i Mas, i l'artístic del seu germà Josep.


5 Plaça del Sol
Veure plànol
Deixarem la plaça del Nord per la dreta, pel carrer de Verntallat, i anirem fins al carrer del Robí, per exemple, que seguirem fins al Torrent de l'Olla. Per aquest carrer tirarem fins al carrer del Planeta per on desembocarem a la plaça del Sol.
Rellotge equatorial de bronze amb representació al·legòrica dels signes zodiacals, dels que destaquen, una mica més grans, Sagitari i Verge. A la seva concavitat hi ha gravades les línies horàries des de les 6 del matí a les 6 de la tarda. És obra de l'escultor Joaquim Camps i portat a terme, el 1986, a la foneria d'en Ramon Vilà de Valls, a l'Alt camp.

 

6 Casa de les Punxes, Diagonal 418. Veure plànol
Sortirem de la plaça del Sol pel carrer de Maspons i tornarem a baixar pel Torrent de l'Olla fins al de Còrsega, on topa. Una mica a l'esquerra, prendrem el carrer de Roger de Llúria, fins a la Diagonal, la qual creuarem. El rellotge es veu millor des de la vorera de la banda mar, si els arbres no ho impedeixen.
Rellotge vertical de ceràmica dissenyat el 1905 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, autor de l'edifici. És també calendari. Dibuixos al-legòrics relatius a les estacions de l'any. Es troba a la part més alta de la façana. En el mateix bloc d'edificis, tres cases projectades simultàniament i destinades a les tres filles del primer propietari; hi ha uns altres plafons de ceràmica que no són pas rellotges de sol; cal que no ens confonguem i que busquem, precisament, a la casa número 418.
De vegades, és difícil de veure l'ombra de la busca, a causa de la policromia del dibuix; cal fixar-se en el peu del gnòmon que està en una zona de color clar. La línia de les 12 porta analema, les xifres són romanes i la paret està orientada al sud amb una lleu declinació a l'est.


7 Església de la Mare de Déu dels Àngels, Balmes 78 cantonada València.
Veure plànol
De la Diagonal, tornarem al carrer de Roger de Llúria, agafarem el carrer de Rosselló fins al carrer de Balmes, el qual creuarem, baixarem per la vorera de la dreta (la dels nombres senars) i anirem fins al carrer de València. Des de la mateixa cantonada d'aquests dos carrers veurem els rellotges de l'altra vorera.
Quatre rellotges verticals, esgrafiats, situats a les quatre façanes del campanar, que miren als quatre punts cardinals. El rellotge de la cara orientada a l'est no és visible des del carrer. Des de la cantonada oposada a l'església es poden veure, simultàniament, les busques dels rellotges orientats al sud i al nord i comprovar que la primera mira a terra i la segona, com Déu mana, al cel, ambdues paral·leles a l'eix de la Terra.

 

8 Platja del Bogatell - Vila Olímpica Veure plànol
Des del carrer de Balmes anirem al passeig de Gràcia i Aragó, on prendrem el metro, línia 4 (groga), direcció Pep Ventura, i baixarem a l'estació Ciutadella - Vila Olímpica. En sortir per la boca Port Olímpic - Platges, girarem a la dreta, farem cap als edificis de l'hotel Arts i de la Torre Mapfre, i seguirem per l'avinguda Litoral Mar cap a l'esquerra (direcció nord). Tot deixant a la dreta el Port Olímpic, seguirem pel Passeig Marítim, passarem l'edifici del Centre Meteorològic de Catalunya (un original edifici cilíndric) fins a arribar als primers espigons, un parell d'espigons bessons. En línia amb ells, al peu de les escales que baixen a l'heliport, hi ha el rellotge.
Rellotge bifilar de formigó i acer inoxidable, amb base circular de 6,80 m de diàmetre, dissenyat per En Rafael Soler i Gayà, membre de la nostra Societat. Les línies directrius estan formades per una recta horitzontal N-S (situada a 2 m d'altura) i una paràbola E-0 (amb vèrtex a 1 m d'altura). Les hores estan marcades cada quart. Aquest rellotge és també calendari de mesos zodiacals, amb correccions per passar a temps mitjà del fus i les lectures queden determinades per la intersecció de les ombres de les dues làmines d'acer que integren l'estructura.

En aquesta'excursió pels rellotges de sol de Barcelona se'n pot veure una petita varietat:

 

1 vertical de pedra
1 vertical pintat
5 verticals esgrafiats, quatre d'ells integrats en el mateix campanar,amb diferents orientacions
1 vertical de ceràmica
1 equatorial de bronze
1 analemàtic
1 bifilar de formigó i acer

que esperem agradi als nostres visitants.