|
Breu recorregut per la ciutat
Text: Josep Mª Vallhonrat - Fotografies: Manel Dalmau
Moltes vegades, i sobre tot ara que està tan de moda l'Internet i el
correu electrònic, rebem cartes d'amics i de coneguts que ens demanen
que els indiquem on poden veure rellotges de sol a Barcelona. Ja hem fet de
cicerones, més d'una vegada, per a amics vinguts de Dinamarca, d'Escòcia
d'Anglaterra, de l'Argentina i també, val a dir-ho, per a gent de Barcelona
i d'altres llocs de Catalunya.
I moltes vegades també, per raons de compromisos professionals, no ens
ha estat possible d'acompanyar els nostres amics, als qui hem hagut de donar
unes indicacions improvisades perquè poguessin fer, tots sols, un "safari
gnomònic" per la nostra ciutat.
Hem cregut que potser ja és el moment que el recorregut que sempre fem,
que inicialment va dissenyar el nostre vicepresident n'Eduard Farré i
Olivé, estigui a l'abast de tothom, no solament dels afeccionats que
ens visiten de fora de Catalunya, sinó també perquè els
de casa puguin veure una mostra dels rellotges de sol que tenim a la Ciutat
Comtal.
Els turistes que ens visiten, en general, no disposen de gaire temps i en tots
els casos en què hem acompanyat algú, no podien dedicar-hi més
de mig dia i creiem que aquest serà també el cas per a la nostra
gent. Per això el recorregut que hem preparat (que és l'original
amb un parell d'afegitons) és per fer-lo en unes quatre hores, a peu,
en metro i en autobús, que nosaltres hem fet sempre pel matí,
a partir de les 9, a l'estiu, i de les 10, a l'hivern, a fi que el Sol pugui
marcar les hores.
El nostre safari és per visitar, doncs, els següents rellotges de
sol:
1 Plaça de Maria Cristina, banda muntanya.
 La
manera més senzilla d'anar a la plaça de Maria Cristina és
agafar el metro, línia 3 (verda), i baixar a la parada del mateix nom.
També s'hi pot anar amb els autobusos 6, 7, 33, 34, 63, 66, 67, 68, 70,
74 i 114.
Rellotge analemàtic, dissenyat el 1997 pel nostre vicepresident n'Eduard
Farré i Olivé; la part artística és obra d'en Quim
Deu. L'eix major de l'el.lipse mesura 6 m i està inclòs dintre
d'un marc circular de 10 metres de diàmetre. Les coordenades del lloc,
determinades per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
i segons s'indiquen en el mateix rellotge, són les següents:
Latitud, 41°23'18" N, Longitud, 2°07'38" E.
Com a curiositat direm que no és perfectament horitzontal, i que l'altura
dels diferents punts de la seva superfície varia, segons la Reial Acadèmia,
entre els 113,41 m i els 113,49 m sobre el nivell del mar.
2 Església de Sant Josep, Plaça de Lesseps.
 Per
anar a la plaça de Lesseps des de la de Maria Cristina cal agafar l'autobús
74; la parada és a l'altra banda de la Diagonal, davant mateix d'uns
grans magatzems. S'ha de baixar a la sisena parada (abans de la plaça
Lesseps) o a la setena (passada la plaça). Evidentment, també
s'hi podria anar agafant una altra vegada la línia verda del metro, direcció
Montbau, i baixant a l'estació Lesseps, però aquesta línia
fa molta volta (passa pel port) i el trajecte dura uns tres quarts d'hora.
Rellotge vertical, esculpit en pedra, situat immediatament sobre la porta i
sota la imatge de la Mare de Déu, notable per tenir convexa la superfície
del quadrant, cosa que fa que les línies horàries no siguin rectes
sinó corbes. L'edifici és del 1660 i el rellotge, encara que no
se sap amb exactitud, és posterior però dels volts d'aquesta data.
La paret declina al sud-est i el rellotge marca les hores des que surt el Sol
fins a les dues de la tarda.
3 Can Tusquets, Travessera de Dalt 61.
 Des
de l'església que acabem de veure, popularment anomenada dels Josepets,
després de baixar les escales, tirarem cap a l'esquerra i enfilarem
la Travessera de Dalt per la vorera també de l'esquerra (banda muntanya)
que no deixarem fins arribar al núm. 61.
Rellotge vertical, esgrafiat, de 1793; no porta indicades les línies
horàries però sí la numeració amb xifres romanes.
Antiga casa de pagès, de finals del segle XVIII, actualment residència
de nens abandonats que depèn d'un orde religiós femení.
La paret, segons diu el mateix rellotge, està orientada al sud 37°
al sud-est.
4 Centre Cultural dels Lluïsos de Gràcia. Plaça del
Nord 7-10
 Com veiem en el plànol, vist el rellotge anterior, travessarem la Travessera
de Dalt pel pas de vianants que hi ha després del carrer de Sant Josep
de la Muntanya, i baixarem pel carrer de Massens fins arribar al carrer de Martí.
Aquí tombarem cap a la dreta fins arribar a la plaça del Nord.
Rellotge vertical, rectangular de 4 m d'amplada per 1,65 m d'alçada,
pintat; la numeració de les hores està indicada, a la vegada,
en xifres romanes i en xifres aràbigues. Paret orientada al sud 34°13'
al sud-est. Construït el 1991; el disseny tècnic és del nostre
soci en Jordi Nogué i Mas, i l'artístic del seu germà Josep.
5 Plaça del Sol
 Deixarem
la plaça del Nord per la dreta, pel carrer de Verntallat, i anirem fins
al carrer del Robí, per exemple, que seguirem fins al Torrent de l'Olla.
Per aquest carrer tirarem fins al carrer del Planeta per on desembocarem a la
plaça del Sol.
Rellotge equatorial de bronze amb representació al·legòrica
dels signes zodiacals, dels que destaquen, una mica més grans, Sagitari
i Verge. A la seva concavitat hi ha gravades les línies horàries
des de les 6 del matí a les 6 de la tarda. És obra de l'escultor
Joaquim Camps i portat a terme, el 1986, a la foneria d'en Ramon Vilà
de Valls, a l'Alt camp.
6 Casa de les Punxes, Diagonal 418.
 Sortirem
de la plaça del Sol pel carrer de Maspons i tornarem a baixar pel Torrent
de l'Olla fins al de Còrsega, on topa. Una mica a l'esquerra, prendrem
el carrer de Roger de Llúria, fins a la Diagonal, la qual creuarem. El
rellotge es veu millor des de la vorera de la banda mar, si els arbres no ho
impedeixen.
Rellotge vertical de ceràmica dissenyat el 1905 per l'arquitecte Josep
Puig i Cadafalch, autor de l'edifici. És també calendari. Dibuixos
al-legòrics relatius a les estacions de l'any. Es troba a la part més
alta de la façana. En el mateix bloc d'edificis, tres cases projectades
simultàniament i destinades a les tres filles del primer propietari;
hi ha uns altres plafons de ceràmica que no són pas rellotges
de sol; cal que no ens confonguem i que busquem, precisament, a la casa número
418.
De vegades, és difícil de veure l'ombra de la busca, a causa de
la policromia del dibuix; cal fixar-se en el peu del gnòmon que està
en una zona de color clar. La línia de les 12 porta analema, les xifres
són romanes i la paret està orientada al sud amb una lleu declinació
a l'est.
7 Església de la Mare de Déu dels Àngels, Balmes 78 cantonada
València.
 De
la Diagonal, tornarem al carrer de Roger de Llúria, agafarem el carrer
de Rosselló fins al carrer de Balmes, el qual creuarem, baixarem per
la vorera de la dreta (la dels nombres senars) i anirem fins al carrer de València.
Des de la mateixa cantonada d'aquests dos carrers veurem els rellotges de l'altra
vorera.
Quatre rellotges verticals, esgrafiats, situats a les quatre façanes
del campanar, que miren als quatre punts cardinals. El rellotge de la cara orientada
a l'est no és visible des del carrer. Des de la cantonada oposada a l'església
es poden veure, simultàniament, les busques dels rellotges orientats
al sud i al nord i comprovar que la primera mira a terra i la segona, com Déu
mana, al cel, ambdues paral·leles a l'eix de la Terra.
8 Platja del Bogatell - Vila Olímpica
Des del carrer de Balmes anirem al passeig de Gràcia i Aragó,
on prendrem el metro, línia 4 (groga), direcció Pep Ventura, i
baixarem a l'estació Ciutadella - Vila Olímpica. En sortir per
la boca Port Olímpic - Platges, girarem a la dreta, farem cap als edificis
de l'hotel Arts i de la Torre Mapfre, i seguirem per l'avinguda Litoral Mar
cap a l'esquerra (direcció nord). Tot deixant a la dreta el Port Olímpic,
seguirem pel Passeig Marítim, passarem l'edifici del Centre Meteorològic
de Catalunya (un original edifici cilíndric) fins a arribar als primers
espigons, un parell d'espigons bessons. En línia amb ells, al peu de
les escales que baixen a l'heliport, hi ha el rellotge.
Rellotge bifilar de formigó i acer inoxidable, amb base circular de 6,80
m de diàmetre, dissenyat per En Rafael Soler i Gayà, membre de
la nostra Societat. Les línies directrius estan formades per una recta
horitzontal N-S (situada a 2 m d'altura) i una paràbola E-0 (amb vèrtex
a 1 m d'altura). Les hores estan marcades cada quart. Aquest rellotge és
també calendari de mesos zodiacals, amb correccions per passar a temps
mitjà del fus i les lectures queden determinades per la intersecció
de les ombres de les dues làmines d'acer que integren l'estructura.
En aquesta'excursió pels rellotges de sol de Barcelona se'n pot veure
una petita varietat:
1 vertical de pedra
1 vertical pintat
5 verticals esgrafiats, quatre d'ells integrats en el mateix campanar,amb
diferents orientacions
1 vertical de ceràmica
1 equatorial de bronze
1 analemàtic
1 bifilar de formigó i acer
que esperem agradi als nostres visitants.
|
