Escultura gnomònica en homenatge a Raimon
El nostre soci d'Otos, en Joan Olivares, i l'escultor Rafael Amorós, ens presenten el seu últim treball realitzat a Xàtiva, a la plaça de Sant Jordi (popularment de la Galera), a tocar de la casa del carrer Blanc on vivia Raimon.
Es tracta d'una escultura que consta d'una columna cilíndrica de tres metres d’alçària i 70 cm de diàmetre. En la part superior està tallada obliquament per un pla inclinat 39 graus (la latitud de Xàtiva) i orientat al sud. Al voltant de la columna s’enrotlla una cinta d’acer inoxidable perforada amb la tornada, repetida dos cops, del poema d’Espriu “He mirat aquesta terra”, que canta Raimon. La part superior de la cinta metàl·lica està col·locada equatorialment: formant angle recte amb el pla inclinat de la columna.
Els versos “he mirat aquesta terra”, es poden llegir sobre el fons de la columna, que ha estat construïda amb terres aportades per associacions i institucions de totes les terres de parla catalana. Així, estem realment veient aquesta terra d’Espriu i de Raimon.
En el peu de l’escultura hi ha la llegenda:
Per homenatjar el fill predilecte de Xàtiva, Raimon Pelegero, els alumnes de secundària han triat, entre les seues cançons, aquests versos del poeta Salvador Espriu. Rafael Amorós i Joan Olivares els han modelat amb l’espai i el temps. Per a bastir la columna, hi han aportat la seua terra ajuntaments i entitats de les comarques que comparteixen la llengua que Raimon ennobleix amb el seu cant.
La primera estrofa del poema d’Espriu fa referència a l’eixida del sol. Com que en aquell moment, els raigs solars no incideixen en la plaça, hem esperat que fora mitjan matí (aproximadament les 9 hora solar: les 11 horari d’estiu). Llavors la llum solar projectarà els quatre primers versos (perforats en la part dreta superior de la cinta) sobre el pla inclinat de la part superior de la columna. D’aquesta manera, hi podrem llegir l’estrofa completa, ja que la tornada, "he mirat aquesta terra", sempre és visible, retallada en l’acer que envolta la part central de la columna. Durant uns instants tindrem a la vista la primera estrofa del poema. Les lletres lliscaran contínuament sobre el pla fins que desapareixeran per la part dreta alhora que apareixeran, per l’esquerra, els quatre primers versos de la segona estrofa (que fa referència a la posta del sol). A mitjan vesprada (aproximadament les 15 de sol: les 17 en horari d’estiu) els quatre versos de l’estrofa del matí hauran desaparegut completament i ocuparan el seu lloc el quatre versos de l’estrofa de la vesprada. S’hi podran llegir durant una estona, mentre llisquen cap a la dreta fins que desapareixeran definitivament amb la posta del sol rere l’horitzó.
