Lorenzo López Asensio - In memoriam

Lopez Asensio

Lorenzo López Asensio amb la seva obra "El arco de Ífito" guanyadora del segon premi de la XI edició del Concurs "Le ombre del tempo" (2009)

Amb dates molt recents ens ha arribat la trista notícia del traspàs de qui fou durant molts anys soci de la SCG, en Lorenzo López Asensio, un bon company enamorat de la gnomònica, a qui recordarem sempre amb molt d’afecte i admiració pels seus coneixements i bonhomia, i sobretot, per l’obra extensa que ha deixat en aquest camp, de la qual ens parlen els seus companys més propers, l’Esteban Martínez, el Manuel Pizarro i l’Antonio J. Cañones, en l’escrit que ens han fet arribar en record seu, que ens plau presentar-vos.

 

 

In memoriam

El passat 5 d’octubre va morir Lorenzo López Asensio. Els que el vam conèixer i tractar vam saber que estàvem davant d’una persona meravellosa, intel·ligent, simpàtica i un gran amic, amb qui vam compartir converses inacabables sobre rellotges de sol, sobre les seves últimes creacions, els últims rellotges descoberts o els que tristament van ser derruïts, com el de l’església de Yátor, de la qual fou testimoni i denunciant públic.

Allò que més ens va emocionar de Lorenzo era la passió que posava en la seva obra. Això ens va passar quan coneguérem “Los cuatro elementos”, que va instal·lar a Pulpí, la seva localitat natal, un conjunto compost per quatre peces de formigó, amb una certa perspectiva antropomòrfica i amb uns gnòmons molt originals. Vegeu foto del Lorenzo i l'Esteban Martínez davant de "Los cuatro elementos" durant la seva construcció (la Busca de Paper n. 57, p. 13-17)

Cadiar CasaClPedroConde 09 LorenzoLópez RED

Així mateix, prodigà la seva obra a Cádiar, en l’Alpujarra, tot i que aquesta fou de petit format, amb senzills traçats sobre pissarra, que té repartits per diverses finques i cases particulars, com també els té en façanes de sengles edificis de Calarreona, Águilas (Murcia) –realitzat conjuntament amb Antonio J. Cañones‑ i en Múrcia capital.

En el Jardí de la Pólvora de la ciutat de Múrcia, trobem dues de les seves primeres obres, dutes a terme el 1994: un rellotge vertical meridional i una de les seves més peculiars peces: un conjunt de tres cilindres verticals, un d’ells truncat i un altre partit, amb els quals obté l’hora en diverses superfícies.

La seva obra següent, datada el 1996, és en l’Estret de l’Arboleja, a Aledo (Múrcia), un senzill horitzontal sobre peanya de formigó.

L’any 2001 va participar amb Antonio J. Cañones en la restauració del rellotge de l’església de Monteagudo (Múrcia).

Tanmateix, el que més amara la seva obra és la tasca didàctica que li va voler donar. A més d’organitzar el 1998, conjuntament amb Simón García, un curs sobre disseny i construcció de rellotges de sol i situar les seves creacions en espais públics o en cases particulars, però exposades en espais exteriors sempre accessibles al públic, la trobem majoritàriament en Instituts de la seva zona de residència:

  • En l’IES Albujaira de Huércal-Overa (Almería), on va treballar com a professor els primers anys de la seva vida professional, va construir un rellotge de sol multignòmon in memoriam d’un professor company de l’institut. (Clarà, F., Construcció de maquetes de rellotges de sol, p. 124)
  • En l’IES José Planes, d’Espinardo, on també va donar classes, hi trobem un rellotge analemàtic i un de vertical amb superfície translúcida.
  • En l’IES Cañadas de las Eras, de Molina de Segura, hi figura “El arco de Ífito” desenvolupat amb el professor Antonio Marco Pérez. Amb aquesta obra van aconseguir l’any 2009 el segon premi del concurs internacional "Le Ombre del Tempo" per a autors de rellotges de sol, convocat per la Unione Astrofili Bresciani.

Va formar part del grup “Sal Solis”, al costat d’Antonio J. Cañones i Simón García, que van presentar tres projectes en la Universitat de Múrcia, dos dels quals es van arribar a materialitzar: un rellotge polar en forma de llibre, situat a l’entrada de la Biblioteca, i el rellotge solar monumental “Temporis sagitta”, d’un imponent pes i mides, situat en una de les rotondes del campus de l’Espinardo. El tercer projecte, que no va arribar a materialitzar-se, consistia en un nou multignòmon.

La seva darrera obra pública va consistir en la instal·lació l’any 2010 de diferents rellotges de sol verticals, un analemàtic i un altre multignòmon, similar al de l’IES Albujaira, en el Sendero Astronómico de l’entorn natural del Cabezo la Jara, situat en els afores de Puerto Lumbreras (Múrcia).

Com podem comprovar, Lorenzo fou una persona inquieta i amb una gran curiositat que, en els darrers anys de la seva vida, el va dur, a més, a explorar la història del ferrocarril en la Regió de Múrcia i Andalusia. Esperem que el llegat gnomònic del Lorenzo López Asensio, perduri molts anys i la llavor que ha posat a Andalusia, Alacant i Múrcia germini i creixi.

D.E.P.

Nota: A http://sundialatlas.net - Coleccions, es pot veure l’exacta localització de la seva extensa obra.

Expedició al Pol Sud

Us acostem algunes de les imatges de l'expedició

pol1 t

Temps Universal