El quadrant més gran del món, a la paret d’una presa
Denis Savoie, president de la Commission de Cadrans Solaires de la SAF, ha realitzat un quadrant solar d’un nou tipus, que anomena «de cornisa». La inauguració va tenir lloc dissabte passat, 20 de juny, i se’n poden veure més fotografies a aquesta pàgina.
La presa de Castillon, situada al riu Verdon en els Alpes de l’Alta Provença, va ser construït l’any 1948 per André Coyne i va entrar en vigor el 1949. Es tracta d'una presa abovedada, de 115 metres d'alçada i amb una circumferència de gairebé 200 metres. Està orientada cap al Sud-Est. La seva façana es divideix en dues parts: la part superior és una parabòlica mentre que la part inferior és un conoide. La idea de dibuixar un rellotge de sol a la seva superfície va ser proposada per Denis Savoie i Roland Lehoucq. Una característica notable d'aquest rellotge de sol gegant és que el temps vertader és indicat per l'ombra de la cornisa que domina la presa: les línies horàries, de 6 del matí a 6 de la tarda, són els contorns de l'ombra de la cornisa. Això significa que, per una determinada hora solar, l'ombra corbada de la cornisa arriba a un límit determinat, l'alçada del qual varia en funció de la data. La lectura es fa buscant la tangent de l'ombra sobre les línies horàries, materialitzades per blocs de lava esmaltada collats sobre la volta. Un lema adorna aquest quadrant: "L’energia es renova amb el temps".
{mosmap lat='43.87717'|lon='6.539869'|zoom='14'|text='Presa de Castillon'|tooltip='Presa de Castillon'|marker='0'| align="center" | width="380" | mapType="Satellite"}
Per a més informació, us recomanem el següent video.
D’altra banda, Denis Savoie ens enviarà un article sobre la construcció d’aquest quadrant, el qual esperem poder publicar en el proper número de la Busca de Paper.
