Itineraris

Passejada a peu pels rellotges de sol de l'Ametlla del Vallès

Breu recorregut per la ciutat

Text: Conxita Bou - Fotografies: Arxiu de la SCG

L’Ametlla del Vallès és un municipi que ofereix la possibilitat de visitar a peu un bon nombre de rellotges de sol.

Si desitgeu fer-hi una passejada, podeu començar per la plaça de l’Ajuntament, al capdemunt del Passeig. L’edifici modernista de l’Ajuntament, obra de Manel J. Raspall, té un rellotge de sol presidint la façana. Aquest rellotge és pintat, a diferència de la resta de la façana que és esgrafiada, la qual cosa fa pensar que ha estat incorporat en època posterior.

D’allà ens dirigirem cap a l’església pel carrer Major. Just abans d’arribar-hi, trobarem la plaça Vella, a l’esquerra, on veurem davant nostre una masia modernista, amb una elegant façana dissenyada per encabir-hi un rellotge de sol. En queden com a testimoni, el gnòmon i l’espai que havia estat reservat per al rellotge, que actualment no hi té cap quadrant dibuixat.

A l’esquerra de la placeta hi ha una arcada que dóna a uns edificis nous (Baixada Roca, 3). Heu de creuar-la i immediatament veureu un rellotge modern, de l’any 1993, de ceràmica, que conté un lema molt típic.
Tornarem enrere i seguirem cap a l’església. Hi passarem per davant i agafarem el carreró de l’esquerra de l’església (carrer de la Font), on es forma una petita placeta en creuar-se amb el carrer Sant Nicolau. Allà hi veurem un altre rellotge modern, ben conservat, fet amb ceràmica (carrer Sant Nicolau, 2, façana Sud-Est). 

A continuació, farem unes passes més en direcció Est i entrarem a la Residència Francesca Roig, llar d'Avis "Casal de la Visitació". L’antiga masia mostra, a la façana principal, les restes d’un rellotge que devia ser molt bonic, i que ara només en conserva el gnòmon. Tanmateix, val la pena entrar fins al mirador que hi ha al davant de la masia, per contemplar la bellesa de la panoràmica sobre el Vallès que s’hi veu d’allà estant.

Després d’aquest petit recés, vindria la caminada més llarga, de baixada, ja que hauríem de travessar el poble des de l’església fins a la carretera de Sant Feliu de Codines. Primerament, pel mateix carrer Major, fins a l’encreuament amb el carrer de les Verges.

En aquest encreuament, s’ha d’agafar el carrer Francesc Macià, que és el que baixa esbiaixat per la dreta de la cruïlla. Seguirem fins a trobar la carretera que va a Sant Feliu de Codines, girarem a la dreta, i al cap de pocs metres, trobarem un curt passatge que dur a una petita masia, amagada darrere les cases que són a primera línia de carretera. Hi veurem un rellotge vertical declinant, pintat, de línies molt sòbries.

Tornarem per on hem vingut, i pujarem pel carrer Francesc Macià; fins a tombar a la dreta pel carrer Antic Camí de Caldes que condueix al passeig de l’Ametlla. Un cop arribats al Passeig, hem de tombar a la dreta i baixar uns metres fins al número 24. Allà hi podrem veure un rellotge de sol esgrafiat, molt ben conservat.

Pel mateix Passeig pujarem fins a l’edifici que hi ha a mà dreta que s’anomena “les Galeries”. Hem de travessar-lo i anar a parar al carrer Pompeu Fabra que té el traçat més o menys paral·lel al Passeig (si les Galeries fossin tancades, podem arribar a Pompeu Fabra pel carrer de sobre o de sota). Des d’aquest edifici, abans de baixar unes escales per arribar al nivell de carrer, es pot veure un rellotge de sol vertical al número 25 del carrer Pompeu Fabra. És a la façana Sud, és a dir, a la façana que queda perpendicular al carrer.

Pel mateix carrer Pompeu Fabra baixarem de nou fins a la carretera de Sant Feliu i tombarem a l’esquerra (direcció la Garriga). Després de la cruïlla del Restaurant La Masia i del restaurant Quico, tombarem pel carrer Pinetos, tercer carrer a mà dreta. A l’altura del número , es pot veure un bonic rellotge de sol de ceràmica, signat per J. Girbau, amb corbes de declinació solar, lema i un sol al pol, també de ceràmica.

Des del carrer Pinetons es pot veure encara un altre rellotge esgrafiat, molt elegant, a la casa que està situada a la carretera de St. Feliu, just davant d’on comença el carrer Pinetons. Degut a les magnòlies del jardí, només es pot contemplar de lluny. Amb prismàtics o un bon zoom, a més de l’hora, podrem observar la magnífica figura d’un àngel que sostè un rellotge de sorra.
Aquí donaríem per acabat l’itinerari a peu, ja que els rellotges que queden per veure es troben una mica allunyats del centre.

Tanmateix, si voleu visitar-los, són els següents:
Masia Can Diví, Av. Onze de Setembre, cantonada c/ Llimoner
Cal baixar pel carrer de Can Camp i, a unes 300 metres a mà esquerra, agafar el carrer Pinar, fins al final.
Carretera a Sant Feliu de Codines, km. 27
Can Moret, trencall que surt de la carretera a St. Feliu de Codines al km. 27,5
Can Solé, autovia C-17, km 25,5 (camí al costat de mobles L'Art, direcció BCN)
I, per acabar, facilitem les fotos de tres rellotges de sol que es troben al centre de la vila, però que no es poden veure des del carrer ja que són dins del jardí de propietats particulars.

Dos rellotges desol de ceràmica, signats per M. Pastor, de l’any 1956.

Es troben tots dos a l’interior de dues masies, al carrer Major.
Rellotge de ceràmica, signat per J. Girbau, de gran precisió i bellesa, amb analemes a totes les línies horàries, corbes de declinació solar i signes del zodíac.
És al carrer de Sant Pere.

 

 

Rellotges de sol a la Vall d'Albaida

Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida - Febrer de 2006

La Vall d’Albaida és una comarca natural i històrica enclavada a la Comunitat Valenciana. Limita geogràficament amb importants comarques com són les de "La Costera" i "la Safor" a la província de València i "l'Alcoià", "El Comtat" i " l'Alt Vinalopó" a la província d' Alacant. El clima de la Vall és del tipus mediterrani - llevantí. Trenta -quatre són els municipis que conformen la Vall d’Albaida. La comarca té una població de més de 85.000 habitants i Ontinyent amb més de 33.000 exerceix com a capital de la mateixa. És una de les Comarques Valencianes més industrialitzades, amb una important tradició tèxtil encara que, la presència de les activitats agrícoles i ramaderes és notable. També s’observa un augment del sector terciari.

La necessitat de quantificar el temps és una constant històrica. Es conserven restes arqueològiques de més de 20.000 anys amb senyals evidents de recomptes temporals. Posteriorment aquesta necessitat s’ha concretat amb la invenció de diversos enginys entre els quals té un paper destacat el rellotge en qualsevol de les seves formes i mecanismes, però especialment en la forma de rellotge solar, que és la que durant milers d’anys ha estat la més fiable i usada.

En l’antiguitat es dissenyaren i construïren diversos models de rellotges solars atenent les necessitats de mesura i els variats tipus de sistemes horaris. Així, fins el segle XIV, s’utilitzaven unes hores de diferent durada en l’hivern i en l’estiu (temporàries). L’ús de les hores d’igual durada l’introduïren els àrabs a Europa i fou possible gràcies a la invenció del rellotge solar de gnòmon oriental, que és el que ha arribat fins l’actualitat.

Encara que els primers rellotges mecànics daten del s. XIV, no fou fins el s. XVIII que assoliren l’exactitud suficient per a substituir els rellotges solars en les torres de les esglésies i en alguns edificis públics. Tanmateix, els quadrants solars encara perduraren fins ben entrat el S. XX en les societats més rurals, com la de la Vall d’Albaida. Al llarg de més de cinc segles, els artesans quadranters (constructors de rellotges solars) anaren deixant arreu de les nostres terres un bell testimoni de la necessitat humana de mesurar el temps i, al mateix temps, del seu ideal estètic, a través de les formes decoratives i artístiques, i de les seves preocupacions vitals, a través dels diversos lemes filosòfics que s’hi solien afegir.

Vall d'Albaida

La Vall d’Albaida és una zona pròdiga en rellotges de sol. En el catàleg elaborat en 1998, se’n ressenyaven 120 en diferents estats de conservació. En l’actualitat alguns han desaparegut, però també se n’han restaurat d’altres i se n’han construït de nous. Entre els restaurats, citem el de l’Ajuntament de l’Olleria, el del campanar de Montaverner i el del Palau d’Otos. Entre els que s’han fet nous, destacarem els de tipus monumental com el del parc dels Astres del Palomar, el del parc de les Moreres de Benissoda, el de l’Avinguda de l’Ortissa de Benigànim, el del parc de Salem, el del Poliesportiu d’Otos i els darrers realitzats per al projecte turístic - cultural “Otos el poble dels Rellotges de Sol”

friendszoneclub candynews lightnews verpulter globalartist . En tots ells es troben presents les vessants antropològica, didàctica i artística que tan bé es conjuguen per mitjà d’aquests instruments. Tot i l’evidència que els rellotges solars formen part de la nostra cultura popular i de la nostra tradició científica i artística, aquest enorme i singular recurs ha estat oblidat i abandonat durant molts anys. El projecte “Otos, el poble dels Rellotges de Sol” i la “Ruta dels Rellotges de Sol a la Vall d’Albaida”pretenen despertar l’interés de les institucions i els particulars en la conservació dels rellotges solars alhora que crear una xarxa d’itineraris gnomònics a través de la Vall d’Albaida.

Des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida volem agrair als inspiradors d’esta ruta comarcal dels rellotges de sol, Joan Olivares i Rafael Amorós pel treball realitzat i fonamentalment per fer-nos descobrir i dirigir els nostres ulls cap a aquest meravellós recurs turístic i cultural. També volem agrair a tots aquells i aquelles que han fet possible aquest itinerari turístic.

La ruta dels rellotges de sol l’hem dividida en dos itineraris que recullen la major part dels rellotges existents a la comarca combinant en tots dos, rellotges històrics, de nova creació i aquells que acaben de ser restaurats. Els dos itineraris acaben a Otos on tenim una nombrosa presència de rellotges solars i el CONJUNTGNOMÒNIC: “Otos poble dels Rellotges de Sol”.

Casa del Polvo. Façana principal.Avinguda de l'OrtissaRellotge monumental digital. Fabricat en acer inoxidable i acer corten.

ITINERARI 1

 

ALBAIDA

 

Glorieta. Rellotge Vertical.

Situat en un edifici de nova construcció. Substitueix el que hi havia ubicat en l’antic edifici que ocupava aquest mateix emplaçament.

Palau. Rellotge vertical

Ubicat en el pany esquerre de la façana de l’antic palau marquesal. Restaurat a partir d’un antic rellotge, probablement del s. XVIII.

BENISSODA

 

Parc de les Moreres.

Doble rellotge escultura en acer amb indicació d’hores i dates mensuals per mitjà de les línies zodiacals.

EL PALOMAR

 

Parc dels Astres. Rellotge analemàtic.

L’observador s’ha de situar sobre la data i la seva pròpia ombra assenyala l’hora.

Església

Rellotge clàssic. s. XIX

Carrer del Forn. Dos rellotges clàssics.

S. XIX. Un d’ells, restaurat.

BÈLGIDA

 

 

Casa del Polvo. Façana ponent.

Antiga casa del Polvo, en la carretera de Gandia. Conjunt de dos rellotges verticals, un en la façana principal, sota una imatge religiosa i l’altre en la façana orientada a ponent. Entre tots dos cobreixen totes les hores del dia

LA POBLA DEL DUC

 

Carrer de Baix. Rellotge de pedra del s. XVIII.

Amb indicació dels equinoccis.

SALEM

 

Parc de la Piscina.

Multirellotge d’acer amb indicació de la data per mitjà de les línies zodiacals. També indica la data del miracle de sant Miquel, patró del poble.

Autor: Joan Olivares

OTOS

 

Rellotge del Palau

Rellotge clàssic del s. XIX

Rellotge del Poliesportiu

Rellotge equatorial fabricat amb materials reciclats d’una antiga almàssera d’oli.

Amb indicació de l’hora i la data.

Rellotge monumental horitzontal en la Plaça del Llaurador.

Andreu Alfaro "La norma no és un dogma"

Rellotge mural de ceràmica situat a la Plaça del Llaurador.

Arcadi Blasco "Rellotge de fang"

Rellotge mural de ceràmica amb llegenda d’homenatge al roder del s. XIX Mariano Seguí, "el Gatet d'Otos". Amb indicació d’hora de sol i de lluna. Situat al raconet de la Plaça del Llaurador.

Elisa Martí "Unió"

Rellotge mural de pedra i bronze. Situat al c/ Sant Antoni.

Rafael Armengol "Rellotge del pimentons"

Escultura rellotge situada al c/ Santíssim Crist.

Antoni Miró "Rellotge Bicicleta"

Rellotge mural de ceràmica. Situat al pati del palau del Marqués de Sant Josep.

Rafael Amorós i Joan Olivares "Venim del nord, venim del sud"

Rellotge mural de marbre i bronze. Situat al c/ Santíssim Crist, 5.

Manolo Boix "Polifem"

Rellotge mural d’acer. Situat al c/ Sant Josep, 1.

Artur Heras "Meló Soleil"

Rellotges del c/ Sant Antoni

Tres rellotges verticals moderns amb llegendes escrites. Un d’ells amb indicació de l’hora babilònica, els solsticis i els equinoccis i la data de Sant Antoni, patró del carrer.

Rellotges de l’avinguda del Benicadell

Dos rellotges moderns verticals amb llegendes escrites.

   

ITINERARI 2

 

ONTINYENT

 

Ajuntament

Rellotge mural del s. XIX, amb al·legories i indicació dels equinoccis.

Rellotge de la Paduana

Rellotge clàssic del segle XX, situat en la façana de l’edifici de la Paduana, a la Plaça de la Concepció.

Sagristia de Santa Maria

Rellotge clàssic del s. XVII.

AIELO DE MALFERIT

 

Plaça del Palau

Rellotge vertical. Probablement del s. XIX.

Amb decoració en baix relleu d’escaiola.

Carrer Major

Rellotge vertical. Probablement del s. XIX.

Amb decoració en baix relleu d’escaiola.

MONTAVERNER

 

Campanar de l’església parroquial

Rellotge vertical actual basat en un conjunt de rellotges del s. XVII trobats a la Safor.

L’OLLERIA

 

Ajuntament

Rellotge vertical actual, recuperat a partir de les fotografies de l’antic rellotge ubicat en aquest mateix lloc.

El gnòmon és l’original.

GUADASSÈQUIES

 

Triple rellotge - escultura amb acer inoxidable

Amb indicacions horàries i línies dels solsticis i dels equinoccis.

BENIGÀNIM

 

 

QUATRETONDA

 

Pl. Església

Rellotge ubicat en un antic edifici. Desaparegut durant molts anys i recuperat en els 80.

C. El Crist. De 1783

En una antiga façana de decoració refinada que ha estat sobrepintada de blanc i amb ella el rellotge, però encara s’aprecia el seu disseny elegant.

Ermita

Rellotge vertical. Probablement del s. XIX. Disseny semicircular. Restaurat recentment.

LLUTXENT

 

Convent

Vertical. En deficient estat de conservació.

Conserva la data de 1777 i restes dels diferents colors originals.

Ermita

Vertical semicircular. Situat al pati interior de l’ermita, es pot observar des de l’exterior.

Probablement del s. XIX. Restaurat en els anys 90.

AIELO DE RUGAT

 

Església

Vertical. Probablement del s. XIX.

Ubicat en la façana del campanar.

Carrer Ravalet, 6

Vertical. Probablement del s. XIX.

Ubicat en una casa particular.

   

L’hora solar no coincideix amb la dels rellotges mecànics. La diferència depèn del lloc i de l’època de l’any. A la Vall d’Albaida, per a obtenir l’hora oficial a partir de la solar, heu de sumar o restar els minuts que s’indiquen en la taula següent i afegir-hi una hora a l’hivern i dues a l’estiu:

Per a mes informació: http://www.valldalbaida.com

Onze rellotges de sol de Barcelona

Breu recorregut per la ciutat

Text: Josep Mª Vallhonrat - Fotografies: Manel Dalmau

 

Moltes vegades, i sobre tot ara que està tan de moda l'Internet i el correu electrònic, rebem cartes d'amics i de coneguts que ens demanen que els indiquem on poden veure rellotges de sol a Barcelona. Ja hem fet de cicerones, més d'una vegada, per a amics vinguts de Dinamarca, d'Escòcia d'Anglaterra, de l'Argentina i també, val a dir-ho, per a gent de Barcelona i d'altres llocs de Catalunya.
I moltes vegades també, per raons de compromisos professionals, no ens ha estat possible d'acompanyar els nostres amics, als qui hem hagut de donar unes indicacions improvisades perquè poguessin fer, tots sols, un "safari gnomònic" per la nostra ciutat.
Hem cregut que potser ja és el moment que el recorregut que sempre fem, que inicialment va dissenyar el nostre vicepresident n'Eduard Farré i Olivé, estigui a l'abast de tothom, no solament dels afeccionats que ens visiten de fora de Catalunya, sinó també perquè els de casa puguin veure una mostra dels rellotges de sol que tenim a la Ciutat Comtal.
Els turistes que ens visiten, en general, no disposen de gaire temps i en tots els casos en què hem acompanyat algú, no podien dedicar-hi més de mig dia i creiem que aquest serà també el cas per a la nostra gent. Per això el recorregut que hem preparat (que és l'original amb un parell d'afegitons) és per fer-lo en unes quatre hores, a peu, en metro i en autobús, que nosaltres hem fet sempre pel matí, a partir de les 9, a l'estiu, i de les 10, a l'hivern, a fi que el Sol pugui marcar les hores.
El nostre safari és per visitar, doncs, els següents rellotges de sol:

1 Plaça de Maria Cristina, banda muntanya.Veure plànol
La manera més senzilla d'anar a la plaça de Maria Cristina és agafar el metro, línia 3 (verda), i baixar a la parada del mateix nom. També s'hi pot anar amb els autobusos 6, 7, 33, 34, 63, 66, 67, 68, 70, 74 i 114.
Rellotge analemàtic, dissenyat el 1997 pel nostre vicepresident n'Eduard Farré i Olivé; la part artística és obra d'en Quim Deu. L'eix major de l'el.lipse mesura 6 m i està inclòs dintre d'un marc circular de 10 metres de diàmetre. Les coordenades del lloc, determinades per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i segons s'indiquen en el mateix rellotge, són les següents:
Latitud, 41°23'18" N, Longitud, 2°07'38" E.
Com a curiositat direm que no és perfectament horitzontal, i que l'altura dels diferents punts de la seva superfície varia, segons la Reial Acadèmia, entre els 113,41 m i els 113,49 m sobre el nivell del mar.

2 Església de Sant Josep, Plaça de Lesseps. Veure plànol
Per anar a la plaça de Lesseps des de la de Maria Cristina cal agafar l'autobús 74; la parada és a l'altra banda de la Diagonal, davant mateix d'uns grans magatzems. S'ha de baixar a la sisena parada (abans de la plaça Lesseps) o a la setena (passada la plaça). Evidentment, també s'hi podria anar agafant una altra vegada la línia verda del metro, direcció Montbau, i baixant a l'estació Lesseps, però aquesta línia fa molta volta (passa pel port) i el trajecte dura uns tres quarts d'hora.
Rellotge vertical, esculpit en pedra, situat immediatament sobre la porta i sota la imatge de la Mare de Déu, notable per tenir convexa la superfície del quadrant, cosa que fa que les línies horàries no siguin rectes sinó corbes. L'edifici és del 1660 i el rellotge, encara que no se sap amb exactitud, és posterior però dels volts d'aquesta data. La paret declina al sud-est i el rellotge marca les hores des que surt el Sol fins a les dues de la tarda.

 

 

3 Can Tusquets, Travessera de Dalt 61. Veure plànol
Des de l'església que acabem de veure, popularment anomenada dels Josepets, després de baixar les escales, tirarem cap a l'esquerra i enfilarem
la Travessera de Dalt per la vorera també de l'esquerra (banda muntanya) que no deixarem fins arribar al núm. 61.
Rellotge vertical, esgrafiat, de 1793; no porta indicades les línies horàries però sí la numeració amb xifres romanes. Antiga casa de pagès, de finals del segle XVIII, actualment residència de nens abandonats que depèn d'un orde religiós femení. La paret, segons diu el mateix rellotge, està orientada al sud 37° al sud-est.

 

4 Centre Cultural dels Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord 7-10 Veure plànol
Com veiem en el plànol, vist el rellotge anterior, travessarem la Travessera de Dalt pel pas de vianants que hi ha després del carrer de Sant Josep de la Muntanya, i baixarem pel carrer de Massens fins arribar al carrer de Martí. Aquí tombarem cap a la dreta fins arribar a la plaça del Nord.
Rellotge vertical, rectangular de 4 m d'amplada per 1,65 m d'alçada, pintat; la numeració de les hores està indicada, a la vegada, en xifres romanes i en xifres aràbigues. Paret orientada al sud 34°13' al sud-est. Construït el 1991; el disseny tècnic és del nostre soci en Jordi Nogué i Mas, i l'artístic del seu germà Josep.


5 Plaça del Sol
Veure plànol
Deixarem la plaça del Nord per la dreta, pel carrer de Verntallat, i anirem fins al carrer del Robí, per exemple, que seguirem fins al Torrent de l'Olla. Per aquest carrer tirarem fins al carrer del Planeta per on desembocarem a la plaça del Sol.
Rellotge equatorial de bronze amb representació al·legòrica dels signes zodiacals, dels que destaquen, una mica més grans, Sagitari i Verge. A la seva concavitat hi ha gravades les línies horàries des de les 6 del matí a les 6 de la tarda. És obra de l'escultor Joaquim Camps i portat a terme, el 1986, a la foneria d'en Ramon Vilà de Valls, a l'Alt camp.

 

6 Casa de les Punxes, Diagonal 418. Veure plànol
Sortirem de la plaça del Sol pel carrer de Maspons i tornarem a baixar pel Torrent de l'Olla fins al de Còrsega, on topa. Una mica a l'esquerra, prendrem el carrer de Roger de Llúria, fins a la Diagonal, la qual creuarem. El rellotge es veu millor des de la vorera de la banda mar, si els arbres no ho impedeixen.
Rellotge vertical de ceràmica dissenyat el 1905 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, autor de l'edifici. És també calendari. Dibuixos al-legòrics relatius a les estacions de l'any. Es troba a la part més alta de la façana. En el mateix bloc d'edificis, tres cases projectades simultàniament i destinades a les tres filles del primer propietari; hi ha uns altres plafons de ceràmica que no són pas rellotges de sol; cal que no ens confonguem i que busquem, precisament, a la casa número 418.
De vegades, és difícil de veure l'ombra de la busca, a causa de la policromia del dibuix; cal fixar-se en el peu del gnòmon que està en una zona de color clar. La línia de les 12 porta analema, les xifres són romanes i la paret està orientada al sud amb una lleu declinació a l'est.


7 Església de la Mare de Déu dels Àngels, Balmes 78 cantonada València.
Veure plànol
De la Diagonal, tornarem al carrer de Roger de Llúria, agafarem el carrer de Rosselló fins al carrer de Balmes, el qual creuarem, baixarem per la vorera de la dreta (la dels nombres senars) i anirem fins al carrer de València. Des de la mateixa cantonada d'aquests dos carrers veurem els rellotges de l'altra vorera.
Quatre rellotges verticals, esgrafiats, situats a les quatre façanes del campanar, que miren als quatre punts cardinals. El rellotge de la cara orientada a l'est no és visible des del carrer. Des de la cantonada oposada a l'església es poden veure, simultàniament, les busques dels rellotges orientats al sud i al nord i comprovar que la primera mira a terra i la segona, com Déu mana, al cel, ambdues paral·leles a l'eix de la Terra.

 

8 Platja del Bogatell - Vila Olímpica Veure plànol
Des del carrer de Balmes anirem al passeig de Gràcia i Aragó, on prendrem el metro, línia 4 (groga), direcció Pep Ventura, i baixarem a l'estació Ciutadella - Vila Olímpica. En sortir per la boca Port Olímpic - Platges, girarem a la dreta, farem cap als edificis de l'hotel Arts i de la Torre Mapfre, i seguirem per l'avinguda Litoral Mar cap a l'esquerra (direcció nord). Tot deixant a la dreta el Port Olímpic, seguirem pel Passeig Marítim, passarem l'edifici del Centre Meteorològic de Catalunya (un original edifici cilíndric) fins a arribar als primers espigons, un parell d'espigons bessons. En línia amb ells, al peu de les escales que baixen a l'heliport, hi ha el rellotge.
Rellotge bifilar de formigó i acer inoxidable, amb base circular de 6,80 m de diàmetre, dissenyat per En Rafael Soler i Gayà, membre de la nostra Societat. Les línies directrius estan formades per una recta horitzontal N-S (situada a 2 m d'altura) i una paràbola E-0 (amb vèrtex a 1 m d'altura). Les hores estan marcades cada quart. Aquest rellotge és també calendari de mesos zodiacals, amb correccions per passar a temps mitjà del fus i les lectures queden determinades per la intersecció de les ombres de les dues làmines d'acer que integren l'estructura.

En aquesta'excursió pels rellotges de sol de Barcelona se'n pot veure una petita varietat:

 

1 vertical de pedra
1 vertical pintat
5 verticals esgrafiats, quatre d'ells integrats en el mateix campanar,amb diferents orientacions
1 vertical de ceràmica
1 equatorial de bronze
1 analemàtic
1 bifilar de formigó i acer

que esperem agradi als nostres visitants.

 

 

Expedició al Pol Sud

Us acostem algunes de les imatges de l'expedició

pol1 t

Temps Universal