Equinocci de tardor 2020, dia 22 de setembre a les 15:31, registrat en el cercle d'Hiparc situat a Caldes de Montbui, instants abans que la tempesta amagués els últims raigs de sol. Es pot observar com l'ombra del cercle es converteix en una línia recta exacta en el moment de l'equinocci.
Els arbres es muden de roig i groc, les fulles tremolen sota un sol de foc.
Les mosques s'amaguen, l'hivern és a prop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
BENVINGUDA, TARDOR!
Al diari Las Provincias del passat dia 2 de setembre, vam poder llegir una notícia que ens va omplir d'alegria: les manifestacions de la Sra. Sandra Gómez, vicealcaldessa de València, anunciant el reinici de les obres d'urbanització que connectaran la plaça del Pilar amb el carrer Guillem de Castro, les quals van quedar aturades a causa d'unes troballes arqueològiques i posterior modificació del projecte.
Entre els elements molt de temps oblidats, hi ha el rellotge de sol de l'església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç Màrtir, que es veu directament afectada per aquestes obres. Aquest rellotge està catalogat en l'inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb la ID 4655.
La Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, a la cruïlla dels carrers Balmes i València de Barcelona, té elements molt interessants, tant en el seu interior com a l'exterior, que són molt recomanables de visitar per a persones endinsades en el món de la gnomònica. Els quatre rellotges de sol, un a cada cara de la torre, són ben coneguts per tots nosaltres, si bé el que mira a l'est no és tan fàcil de poder fotografiar, ja que no es pot veure des del carrer. Un altre element molt important són les pintures al fresc de Ferdinandus Serra (l'autor dels rellotges de sol esgrafiats de la torre) que decoren l'interior de l'absis (vegeu La Busca de Paper n. 78, p. 11).
Un grup de la SCG, molt reduït a causa de la pandèmia, va tenir oportunitat el passat 19 de juliol de realitzar aquesta visita i poder fotografiar tant el rellotge cara est com les pintures al fresc de F. Serra.
Els treballs de conservació i restauració de la caixa del rellotge del monestir de Santes Creus (Alt Camp) han posat al descobert diversos objectes ocults entre la runa i la brutícia acumulades dins l’estructura de fusta. La troballa més curiosa són fragments de naips que, segons les primeres anàlisis, datarien del segle XVI i fan pensar que els monjos de l’època ja passaven algunes estones jugant a cartes. A la base de la caixa també han trobat fragments d’un pergamí i d’una carta antics, una sabata i el broc d’una petita ampolla que algú hi va abandonar. Mentre s’analitzen les troballes, dues conservadores treballen per estabilitzar el suport de fusta i la policromia, que ha patit diversos despreniments al llarg del temps.
Aquests treballs de conservació i restauració de la peça s'enllestiran a final de mes.
Vegeu l'article sencer (El Vallenc, 22 juny 2020)
Acabem d'editar el n. 96 de la nostra revista, adreçada als membres de la SCG i a tots aquells interessats en els rellotges de sol i la mesura del temps. Tots els socis poden consultar-la en format digital en l'apartat LA BUSCA DE PAPER, on també es pot baixar o consultar els textos en llegua castellana.
En l'enviament que es farà ben aviat d'aquest número 96, hi trobareu també el número 95 que, com tots sabeu, no es va enviar quan corresponia a primers de maig, ja que a causa de la pandèmia vam tenir dificultats en la seva edició i també en poder-lo enviar per correu amb certes garanties,
Com de costum, us oferim també un article perquè el baixeu en format PDF i us animeu, els qui encara no ho hàgiu fet, a fer-vos socis de la Societat Catalana de Gnomònica i, d'aquesta manera, fer cada dia més extens l'interès pels rellotges de sol al nostre país.
Portada: La Via Làctia (foto J. Claramunt)
El contingut d'aquest número és el següent:
El passat mes de març es va descobrir a la província de Denizli, Turquia, un escafé d'uns 2000 anys d'antiguitat.
És fet de marbre, d'època hel·lenística, i es va trobar sencer en la l'antiga ciutat de Laodicea, a uns 600 quilòmetres al sud d'Istanbul. En la presentació que es va fer de la troballa, l’arqueòleg en cap de la Universitat Pamukkale de Denizli, Celal Şimşek, s'hi va referir com a "peça única".
El rellotge de sol, com tots els d'aquest tipus, està calculat per anar orientat a migdia. A més de les hores del dia, mostra les línies de declinació solar per als mesos i les estacions. Presenta imatges de fullatge en molt bon estat de conservació, i noms grecs de les estacions. Com sol passar en els escafés que han perdurat fins als nostres dies, el gnòmon original s'ha perdut (a la fotografia s'hi pot apreciar una vareta moderna, col·locada per a la seva presentació).
El dia 24 de juny de 2020 es va inaugurar a la localitat de Torrefarrera, al Segrià, un nou rellotge de sol del qual n'és autor el Dr. Agustí Serés, membre de la SCG i que és ja ben conegut per l'originalitat i l'estètica dels seus dissenys (La Busca de Paper n. 95, p. 8-10).
A la foto veiem l'autor en el moment de la presentació de la seva darrera obra i, a continuació, us oferim una breu galeria de fotos de la inauguració i de diferents perspectives del nou rellotge de sol.
La nostra sincera enhorabona tant a l'autor com al municipi de Torrefarrera.