El dissabte dia 29 d’abril ens vam reunir els amics del Cercle d’Història de Tordera amb els  de la Societat Catalana de Gnomònica  per fer un recorregut per alguns rellotges de sol  de Tordera.

En aquesta sortida es visitaren nou rellotges de propietat privada i de difícil accés. Tot això va ser possible gràcies a les gestions de la torderenca  Mercè Torrelles i a l’amabilitat dels propietaris de les masies que ens van obrir les portes. Alguns rellotges estaven dins el nucli antic i d’altres en diferents barris que composen el municipi.

L'equinocci de primavera d'enguany registrat a Caldes de Montbui, en un rellotge de sol calculat i dissenyat per Francesc Clarà. L'ombra del cercle d'Hiparc esdevé una línia totalment recta, amb la lleugera inclinació que correspon a la declinació de la paret.

(Foto C. Pelejero, 20/3/2017  10:29 UTC)

El nostre soci d'Otos, en Joan Olivares, i l'escultor Rafael Amorós, ens presenten el seu últim treball realitzat a Xàtiva, a la plaça de Sant Jordi (popularment de la Galera), a tocar de la casa del carrer Blanc on vivia Raimon.

Es tracta d'una escultura que consta d'una columna cilíndrica de tres metres d’alçària i 70 cm de diàmetre. En la part superior està tallada obliquament per un pla inclinat 39 graus (la latitud de Xàtiva) i orientat al sud. Al voltant de la columna s’enrotlla una cinta d’acer inoxidable perforada amb la tornada, repetida dos cops, del poema d’Espriu “He mirat aquesta terra”, que canta Raimon. La part superior de la cinta metàl·lica està col·locada equatorialment: formant angle recte amb el pla inclinat de la columna.

Els versos “he mirat aquesta terra”, es poden llegir sobre el fons de la columna, que ha estat construïda amb terres aportades per associacions i institucions de totes les terres de parla catalana. Així, estem realment veient aquesta terra d’Espriu i de Raimon.

En el peu de l’escultura hi ha la llegenda:

Per homenatjar el fill predilecte de Xàtiva, Raimon Pelegero, els alumnes de secundària han triat, entre les seues cançons, aquests versos del poeta Salvador Espriu. Rafael Amorós i Joan Olivares els han modelat amb l’espai i el temps. Per a bastir la columna, hi han aportat la seua terra ajuntaments i entitats de les comarques que comparteixen la llengua que Raimon ennobleix amb el seu cant.

Acaba de sortir al carrer el número 86 de la nostra publicació La Busca de Paper, adreçada als socis de la SCG i a tots aquells interessats en els rellotges de sol i la mesura del temps. Tots els socis, a qui ja s'ha distribuït en paper, poden consultar-la en format digital des de l'àrea per als socis del nostre web.

Com de costum, us oferim també un article perquè us el baixeu en format PDF i us animeu, els qui encara no ho hàgiu fet, a fer-vos socis de la Societat Catalana de Gnomònica i, d'aquesta manera, fer cada dia més gran l'interès pels rellotges de sol al nostre país.

Portada: Albada a la badia dels Alfacs. Amposta /Fotografia: J. Claramunt)

El contingut d'aquest número és el següent:

Carta adreçada als membres de la Societat Catalana de Gnomònica, en què se'ns comunica la convocatòria per participar en una competició internacional singular: un projecte per fer un mural de grans dimensions que també actuï de rellotge de sol, a Bellingham, estat de Washington (a la foto).

Us animeu?

Amics de la Societat Catalana de Gnomònica:

Som un petit grup a Bellingham, WA. que ha creat un concurs de murals per a una gran paret de dos pisos en el nostre centre històric. Avui ens adrecem a una multitud de comunitats internacionals invitant-los a presentar-nos els seus projectes per a fer un mural visualment impactant i que també actuï com a rellotge de sol. Aquest projecte artístic de diferents finalitats va adreçat no solament a les persones que s'especialitzen en el camp de la gnomònica, sinó també a aquells que no hi tenen experiència prèvia però que poden aportar idees innovadores a aquest antic art.

Entenem que algunes persones poden voler presentar un disseny i no tenen la capacitat de crear el producte final. Si aquest és el cas, hi ha un premi monetari per al disseny guanyador. No obstant això, si algú desitja instal·lar el seu disseny acceptem propostes de pressupost per acompanyar la presentació perquè tingui control sobre el producte final.

Bellingham és una joia amagada de l'estat de Washington. La nostra ciutat es nodreix de petites empreses que omplen els nostres edificis de maó gràcies a la nostra comunitat que fomenta l'artesania i els productes d'origen local. Bellingham és molt singular, i esperem que els dissenys reflecteixin també aquesta sensació.

Per a qualsevol informació relativa a aquest concurs, així com per trobar els formularis d'enviament, visiteu el nostre web:

http://www.alliedarts.org/sundial-mural-competition/

Gràcies pel vostre temps i molta sort.