El passat dia 9 de juliol, el nostre soci Lluis Tomàs va impartir una conferència a la Biblioteca Sant Pere Almató de Sant Feliu Sasserra sobre el tema 'L'astronomia al Serrat de les Forques'. Lluís Tomàs, astrònom i gnomonista, resident en aquest municipi, va construir vuit rellotges de sol a la torre octogonal del Serrat de les Forques, a banda d'impulsar altres interessants projectes gnomònics, dels quals en parla en l'entrevista que amb motiu d'aquesta conferència li van publicar a la revista digital surtdecasa.cat i que podeu trobar a  http://surtdecasa.cat/centre/entorn/lluis-tomas-rellotge-de-sol-cercle-hiparc

El passat dia 27 de maig, ens vam reunir de nou els amics del Cercle d’Història de Tordera amb els de la Societat Catalana de Gnomònica per fer un recorregut guiat i visitar alguns rellotges de sol del nucli de Sant Pere de Riu (Tordera).

El dissabte dia 29 d’abril ens vam reunir els amics del Cercle d’Història de Tordera amb els  de la Societat Catalana de Gnomònica  per fer un recorregut per alguns rellotges de sol  de Tordera.

En aquesta sortida es visitaren nou rellotges de propietat privada i de difícil accés. Tot això va ser possible gràcies a les gestions de la torderenca  Mercè Torrelles i a l’amabilitat dels propietaris de les masies que ens van obrir les portes. Alguns rellotges estaven dins el nucli antic i d’altres en diferents barris que composen el municipi.

Avui, aprofitant el solstici d'estiu, un any després de la primera marca que es va fer en el terra del pati de l'IES Marratxí, al municipi de Marratxí, a les Illes, s'ha inaugurat aquest rellotge calendari, possiblement el més gran dels Països Catalans. 

Els directors del projecte han estat en Joan Serra Busquets, l'Àngel López Jiménez i en Josep Lluís Pol i Llompart, que apareixen a la foto acompanyats de Rafael Soler i Gayà i Miquel Àngel Garcia Arrando.

La conferència del dia 17 de maig, amb el títol "La dama i el rellotge", fou pronunciada pel nostre vicepresident Eduard Farré, en l'IES La Mercè de Barcelona. A l'àrea de socis, apartat "Gravació conferències SCG", podreu accedir al video que va fer servir el conferenciant per a la seva presentació

Eduard Farré va exposar l’interès que el rellotge ha despertat entre el públic femení utilitzant abundant material gràfic i documental. Més enllà de l’ús científic que en van fer dames com Cristina i Magdalena de Mèdici, protectores de Galileu, va centrar-se en l’ús professional de les poc conegudes rellotgeres de qui va passar imatges de les seves obres, ...

El nostre soci d'Otos, en Joan Olivares, i l'escultor Rafael Amorós, ens presenten el seu últim treball realitzat a Xàtiva, a la plaça de Sant Jordi (popularment de la Galera), a tocar de la casa del carrer Blanc on vivia Raimon.

Es tracta d'una escultura que consta d'una columna cilíndrica de tres metres d’alçària i 70 cm de diàmetre. En la part superior està tallada obliquament per un pla inclinat 39 graus (la latitud de Xàtiva) i orientat al sud. Al voltant de la columna s’enrotlla una cinta d’acer inoxidable perforada amb la tornada, repetida dos cops, del poema d’Espriu “He mirat aquesta terra”, que canta Raimon. La part superior de la cinta metàl·lica està col·locada equatorialment: formant angle recte amb el pla inclinat de la columna.

Els versos “he mirat aquesta terra”, es poden llegir sobre el fons de la columna, que ha estat construïda amb terres aportades per associacions i institucions de totes les terres de parla catalana. Així, estem realment veient aquesta terra d’Espriu i de Raimon.

En el peu de l’escultura hi ha la llegenda:

Per homenatjar el fill predilecte de Xàtiva, Raimon Pelegero, els alumnes de secundària han triat, entre les seues cançons, aquests versos del poeta Salvador Espriu. Rafael Amorós i Joan Olivares els han modelat amb l’espai i el temps. Per a bastir la columna, hi han aportat la seua terra ajuntaments i entitats de les comarques que comparteixen la llengua que Raimon ennobleix amb el seu cant.