Skip to main content

Etimologia de RELLOTGE, HORA i altres mots

rellotge astronòmic de Praga RED

Va, avui una per als companys lingüistes, que també n'hi ha, dins de la SCG!

Extret de l' "Etimologia del dia", piulada de "El català com cal" de data 24 juny 2021, a les 11:44

HORA, ARA, ALESHORES, LLAVORS, HORÒSCOP, RELLOTGE

  • El mot HORA (documentat del s. XIV encà) ve del llatí HORA, i aquest, del grec HORA, que significa 'espai de temps, estona'. En la mitologia grega, les HORAI eren les deesses de les estacions. Cada HORA tenia la seva temporada, clima i constel·lació.
  • El mot ARA (documentat del 1084 ençà) ve probablement del llatí AD HORAM, que significa 'a l'hora, en l'estona'.
  • El mot LLAVORS (documentat des del 1270) prové del català antic LAORS, que ve del llatí ILLIS HORIS, expressió que significa 'en aquelles hores'. La V intercalada és antihiàtica, és a dir, s'hi afegí per a separar les dues vocals A i O, les quals no formen diftong. La variant LLAVORES prové de l'acusatiu ILLAS HORAS.
  • El mot ALESHORES (documentat des del s. XV) és un duplicat tardà de LLAVORES.
  • El mot HORÒSCOP (documentat del 1696 ençà) ve del llatí HOROSCOPUS, i aquest, del grec HOROSKOPOS. És format per HORA (espai de temps) + SKOPEO (observa, examina) i significa 'el que observa l'hora', o 'hora' agafa el sentit del moment de néixer d'una persona.El terme grec SKOPEO ve del verb SKOPEIN (observar) i el trobem també en la forma SKOPIO (instrument per a observar) en els mots MICROSCOPI (aparell per a observar coses petites), TELESCOPI (aparell per a veure coses llunyanes), etc.
  • El mot RELLOTGE (documentat des del 1362) ve del llatí HOROLLOGIUM (rellotge de sol o de sorra), que ve del grec HOROLÓGION (mateix significat), mot format per HORA (mesura de temps) i LÓGION (que diu, que explica). En català antic, es deia OROLOTGE i, amb el temps, perdé la vocal inicial en confondre's amb la O de l'article LO a l'OROLOTGE (confós per LO ROLOTGE). D'aquí passà a ROLOTGE i finalment RELLOTGE.

Del català antic RELOTGE, passà al castellà en la forma RELOJE, fent el plural RELOJES i d'aquí es formà el singular RELOJ. En castellà, hi ha molt pocs mots acabats en la consonant 'J'. Entre aquests, hi ha RELOJ i BOJ (que ve del català BOIX, i aquest, del llatí BUXUS).

In hac hora ora