Skip to main content

Gnomonistes mallorquins del segle XVIII

Les primeres notícies sobre possibles gnomonistes mallorquins corresponen al segle XIV (el mateix en el qual l'escola Cartogràfica Mallorquina assolí el màxim esplendor) en el qual es coneix l'existència del jueu Isaac Alfocí, a qui el 1360 el rei Pere el Cerimoniós encarregà un astrolabi i després un quadrant de plata, però no apareixen escrits específics fins al segle XVI i posteriors.

El segle XVIII podria denominar-se el segle d'or dels quadrants solars que, a més d'aconseguir gran difusió, ja es completen amb avenços tècnics com ara la disposició de les línies del calendari i la introducció dels analemes per al temps mitjà. A més es produeixen a Espanya molts manuscrits, en castellà, de caràcter didàctic encaminats a explicar la seva construcció.

Gran part dels nombrosos quadrants mallorquins (n'existeixen més de vuit-cents) catalogats o sense catalogar (amb l'altíssima mitjana d'un per cada quatre quilòmetres quadrats) foren construïts en el segle XVIII o primera meitat del XIX; no és rar, doncs, que, amb independència de ser conegudes a Mallorca excel lents obres de gnomonistes forans [encara es poden trobar, a les biblioteques públiques, obres de Pedro Roiz (1575); Christoforo Clavio Bambergensis (1599); Diego López de Arenas (1633); Gio Battista Vimercato (1672); Claudius Franciscus Milliet Dechales (1674); Thomas Vicente Tosca (1727); Santiago Rodríguez de Villafañe (1727); Francisco Bedos de Celles (1760); Juan de Arphe i Villafañe (1773); Francisco Tallada i Mola (1822); J. de Arfe (1834 Ed. Sauri)] existeixen diversos gnomonistes locals que, sumant-se al corrent general, han deixat obres inèdites, algunes de gran interès i qualitat de presentació. Els principals s'esmenten a continuació.


Joan Binimelis

No és un gnomonista pròpiament dit però l'inserció de les hores babilòniques a la seva Història de Mallorca, de 1593, i el seu quefer de cartògraf i astrònom, fan suposar que coneixia la Gnomònica.


Vicenç Mut

Cronista del Regne de Mallorca i autor d'un original mapa de l'illa. Tampoc es tracta pròpiament d'un gnomonista, però sens dubte conegué la Gnomònica puix envers 1649 va escriure la Tabla sobre los espacios horarios para fabricar los reloxes de declinante en la altura del polo de Mallorca.


Antoni Font i Roig

Natural de Maria de la Salut fou frare dominic, prior del convent de Manacor. Morí el 1670 quan es recopilaren diversos escrits seus entre els quals es troba la Disgressio de constructione et fabrica horologium solarium. La recopilació està relligada en pergamí amb fulls de paper de 210 x 157 mm i corresponen als rellotges 27 pàgines d'ajustada lletra amb 20 figures i 2 taules. Escrita en llatí amb incisos en castellà. Recollida amb el núm 470 a la Biblioteca de Escritores Baleares de J. Ma. Bover (1868) i amb el núm 232 en el Catálogo de Manuscritos de J. Garcia Pastor i M. Marsà. Es troba a la Biblioteca Pública de Mallorca del Govern Balear. L'obra s'estructura en cinc capítols amb dues detallades aplicacions finals per a Mallorca, una per a rellotges horitzontals i l'altra per a verticals.


Anònim

Tratado de reloges. Paper de 215 x 160 mm. 150 pàgines. Enquadernació: pergamí. Procedència: Librería de S. Felipe Neri (J. Garcia Pastor i M. Marsà: núm 305). Conservat a la Biblioteca Pública de Mallorca del Govern Balear.

L'absència de la que degué ésser la primera plana ens impedeix de conèixer amb certesa el nom de l'autor i la data (segle XVII?). Aborda el càlcul amb aplicació de raons trigonomètriques i logaritmes. Tracta expressament de les hores babilòniques que anomena mallorquines dient que agora solo se conservan en Mallorca. Manuscrit d'escriptura bastant clara i conceptualment confusa, amb profusió de càlculs com a exemples. 68 figures.


Miquel Carbonell

Fou un pintor mallorquí molt estudiós del qual J.Ma. Bover, a la seva Biblioteca de escritores baleares de 1868, recull un Libro de relojes solares en el que se enseña de hacer relojes en llano y en paredes, a cualquier viento descubiertas, levantadas a plomo, o inclinadas hacia tierra, y otras cosas para esto necesarias, escrit l'any 1723. L'original estava aleshores a la Biblioteca de Montisión però avui no s'ha pogut trobar. Per la mateixa font sabem que era un volum en 4t Ms de 240 pàgines sense comptar gran quantitat de formosos i ben executats plànols, dibuixos i figures geomètriques que complementen el text. Tant per l'època en què es va escriure com per haver escrit el mateix autor un Compendi matematich en el qual se enseñan algunas cosas tocants a la matematica, las mes necesaris y modernas de dita facultad, la qual cosa permet conjecturar que l'obra ha de tenir certa base científica, seria de gran interès trobar aquest manuscrit.


Joan Oliver

Prevere de Felanitx que l'any 1757 escrigué el Manual de varios reloxes y sus reglas mas faciles, y seguras para su formacion. Se trata de las mas usuales y provechosas, como son Orizontales, Verticales, Laterales, Declinantes, Inclinantes, Babilonicos, Esfericos, Portatiles Solares i Nocturnos con los quales se pueden formar de otras maneras. Tal volta va contribuir a la confecció del gran nombre de quadrants avui localitzables a Felanitx. Té 63 pàgines de 210 x 140 mm que contenen 39 figures i 4 taules, amb exposició al començament ordenada i al final tan sols un esborrany. Es troba a la Biblioteca del Monestir de la Real a Palma.

L'esperit barroc, que encara perdurava quan aquest manual es va escriure, es tradueix en les culteranes i complicades regles que, per a resoldre qüestions senzilles, conté el llibre.

L'obra comença amb uns Puntos que aviat s'abandonen per convertir-se en un conjunt de temes o regles a manera d'esborrany. No existeix un índex pròpiament dit.


Fra Miquel de Petra

Frare caputxí que en el segle nomia Miquel Ribot Serra, persona polifacètica que exercí l'arquitectura i és l'autor de diverses capelles i esglésies, de molts quadrants i que escrigué el Manual de reloxes solares, que para su uso compuso el P. Fr. Miquel de Petra en el Año 1767. Obreta de 15 planes de lletra atapeïda, de 200 x 140 mm amb 7 figures i 4 taules que degué ser molt apreciada puix fou copiada pel Pare Lluís de Vilafranca. Es troba a la Biblioteca de la Fundació Bartomeu March de Palma de Mallorca.


Fra Joseph Maria de Mallorca

Té recollit el manuscrit: Fracmentos Mathematicos que escrivía Fr. Joseph Maria de Mallorca Capuno y los dedica al Patriarca St Joseph el mayor mathematico del mundo y que observó amb gran cuidado los movimientos del sol i de la luna. Christo Señor Nuestro, y Maria Señora Nuestra. Segle XVIII, paper de 210 x 155 mm, 714 pàg. Relligat en pergamí. Procedeix del Convent de Caputxins de Mallorca, (Bover, nº 646; J. Garcia Pastor i M. Marsà, nº 484). Es troba la Biblioteca Pública de Mallorca del Govern Balear.

El seu autor, de llinatge Comelles, va néixer l'any 1680 i morí el 1768 segons consta a l'obra; el llibre, que conté dades de 1758, degué escriure's en els darrers anys de la seva vida. Es tracta d'una amalgama de matèries que més aviat donarien lloc a un almanac astronòmic de l'època amb nombroses taules, moltes calculades per l'autor, segons confessa. La Gnomònica abasta pàgines directament dedicades, però sense formar una part expressa ja que es troben matèries de rellotges de sol a diversos passatges del llibre. S'aplica el càlcul logarítmic i s'aborden aspectes diversos com el càlcul d'almicantàrades. Té 39 pàgines dedicades a temes gnomònics (83 i 84; 208 a 215; 227 i 228 a 295; 660) i 15 figures. El caràcter de miscel lània o vademècum de l'obra ja es manifesta només en llegir el seu variat i desordenat índex.

La mala consciència que, pel que fa a la formació matemàtica, existia en aquelles saons a Espanya es percep pel que diu al pròleg:

La falta de Mathematica que ai en España y la poca estimacion que tiene es la causa de no haver politica en los rios sin navegación, faltan muchas acequias y canales que se pueden hazer, los caminos poco drechos y poco compuestos, y otras cosas mui contrarias al bien comun, y aun a los cavalleros particulares, para componer sus heredades les importa el saber alguna cosa de Matematica, y por eso ofrezco estas pocas questiones a mi lector Benevolo, vale.


Geroni de Berard i Solà

Autor de gran nombre de plànols de les viles de Mallorca, de formació matemàtica és, sens dubte, entre els gnomonistes mallorquins del segle XVIII qui va compondre la millor obra l'any 1779. És un manuscrit de 276 pàgines de 200 x 140 mm, amb 14 làmines addicionals a doble pàgina. Cuidada escriptura que inclou 33 taules i 61 figures. Té per títol La Nomonica Practica Balear i el manuscrit es conserva a la Biblioteca del Monestir de la Real, a Palma.

 

Fra Lluís de Vilafranca

Abans de professar tenia per nom Joan Mestre Oliver, natural de Vilafranca de Bonany i frare caputxí que va tenir al seu càrrec, fins a l'exclaustració, la biblioteca del Convent de Palma. Va incloure a les seves Misceláneas Históricas de Mallorca, que es conserven a la Biblioteca Vivot de Palma, una cuidada còpia del manual de Fra Miquel de Petra, amb lletra molt atapeïda. No es tracta, doncs, d'un nou gnomonista, però en estar realitzada la còpia a partir de 1790, té l'interès de recollir fins a 25 quadrants realitzats per Fra Miquel de Petra, amb indicació dels llocs, tipus i dates, alguns dels quals encara es conserven. Són 8 pàgines de 265 x 145 mm i, a més, una altra pàgina amb la llista de rellotges.

 

* * * * *

Del segle XIX no es coneix cap obra, inèdita o no, d'autor mallorquí encara que, atesa la intensa construcció de rellotges, hi va haver evidentment gnomonistes. No tornen a aparèixer llibres o treballs específics sobre Gnomònica fins a dates ben recents amb les obres de J. Mateu Marco (1980), R. Soler i Gayà (1988, 1989 i 1997) i M.A. García Arrando (1993).

 

Rafel Soler i Gayà, Palma de Mallorca (Illes Balears)
Publicat a "La Busca de paper" número 33 (1999)