Skip to main content

Comentaris sobre els lemes d'alguns rellotges de sol anglesos

En el número del 14 de gener de 1914 del diari The Manchester Evening News hi és publicat un article titulat Sundials, a Plea for their Revival (Rellotges de sol, un argument per a llur restauració) en el qual hi figuren diversos lemes que volem comentar i, alhora, comparar amb els que trobem també en alguns dels nostres quadrants; per exemple, en els que figuren a l'obra de Gil i Bonancia que tracta dels rellotges de sol gironins. Com que en aquella època, i encara més en els anys anteriors, les comunicacions no eren pas tan fàcils com ara, no hi ha gaire coincidències.

Començarem analitzant les llegendes que hi apareixen en llatí. La majoria dels lemes dels quadrants anglesos escrits en aquest idioma, recollits en l'esmentada publicació, fan referència al pas del temps i a la vida. Segons assenyala l'autor, el més freqüent a les terres angleses era

Tempus fugit memento mori
(El temps vola, recorda't de la mort)

o el joc de paraules

Fugit hora ora
(Les hores volen, prega!).

En els quadrants catalans, també s'observen llegendes escrites en llatí que fan al lusió a aquest tema, per exemple,

Volat irreparabile tempus
(Vola imparable el temps),

que es llegeix a l'església i museu de Sant Pere de Ripoll. Altres variants angleses són

Time is on the wing
(El temps té ales),

Time bears all away
(El temps ho cura tot)

i els següents lemes que es troben a les quatre cares d'un antic quadrant solar a Grindleford Bridge, al comtat de Derbyshire:

It flies while you look
(Vola mentre mires)

I wait for no man
(No espero ningú)

I am nought save by a ray from heaven
(No estic salvat dels llamps del cel)

As a shadow, so is life
(Com una ombra, així és la vida)

Altres lemes que recorden el pas del temps tenen connotacions negatives, com ara

I will return thou never
(Mai no tornaré),

o la inscripció que es troba al quadrant situat al cementiri annex a l'església de Haworth, on descansen les restes mortals de les famoses germanes Brontë, tres novel listes angleses del segle passat:

Remember thy latter end!
(Recorda que la fi s'acosta!).

En els nostres quadrants solars, si bé les llegendes no sempre coincideixen, observem que, de vegades, comparteixen el mateix to pessimista i sentenciós:

Les generacions passen com les hores,

inscripció pertanyent al quadrant de Can Sabata, a Lloret de Mar,

Cada hora que et senyalo,
t'allunyo del bressol i
t'acosto a la mortalla,

lema que es contempla al Noguer de Segueró, de Beuda, i els llatins

Vulnerat omnes ultima necat
(Totes fereixen, l'última mata)

del quadrant de Cal Notari, a Ribes de Freser, i

Ultima hora cogita
(Pensa en l'última hora)

de Cal Sayol, de Ripoll, aquest quasi coincident amb l'anglès.

Entre aquests, són també comunes les referències religioses. Entre elles, destaquen

God is light to me
(Déu és la meva llum),

Light is the shadow of God
(La llum és l'ombra de Déu),

The darkness and the light
to Thee are the same
(Senyor, l'obscuritat i la llum
són el mateix per a tu),

My times are in Thy hand
(Les meves hores són en les teves mans, Senyor)

i

Remember now thy Creator
in the days of thy youth
(Recorda ara el teu Creador,
en els dies de la teva joventut).

En els quadrants gironins, també s'observen mencions religioses com ara

En totes les hores de ta vida,
prega a la Verge Maria,

inscripció que es troba a Susqueda, localitat de la Selva,

Ave María, sin pecado concebida,

a la plaça Major de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà,

Bon dia i bon sol, si Déu ho vol

al Mas de la Torre, Avinyonet de Puigventós, i

Déu vos guard

a Ca n'Escapa, a Calonge.

Per altra banda, s'observa que en els quadrants anglesos són comunes les al lusions a l'ombra, mentre que en els rellotges de sol gironins resulta inusual. Com a exemple de les llegendes angleses esmentarem

Life's but a walking shadow
(La vida no és res més que una ombra que camina),

inscripció que fa referència a una citació de Macbeth i que es troba en un quadrant situat al comtat de Yorkshire,

The light guides me: the shadow you
(La llum em guia a mi, l'ombra a tu)

i

There is no shadow in the south
(No hi ha cap ombra al sud).

Tot i que les llegendes esmentades fins ara comparteixen un cert aire de tristesa, n'existeixen d'altres amb un to molt més alegre i animat com ara

The sun shines everywhere
(El sol brilla a tot arreu),

Work to-day, play to-morrow
(Treballa avui, diverteix-te demà),

provinent del comtat de Yorkshire,

To my friends any hour they please
(Per als meus amics,
qualsevol hora és bona),

Let others tell of storms and showers,
I only count the sunny hours
(Deixa que altres parlin
de tempestes i de pluges,
jo només compto les hores solelloses)

o

Come, Light, visit me!
(Vine, Llum, i visita'm)

En els nostres rellotges de sol també trobem nombroses al lusions al Sol i a la llum, que posen alegria en les llegendes

Un raig de sol dóna vida

a Can Forroll, a Vilobí,

La luz es alegría

a Cal Flequer, de Rabós d'Empordà,

Qui té sol, què més vol?

a Cal Metge, a Garriguella,

Només conto hores serenes

inscripció molt recurrent a la geografia catalana, i

Sol, solet, vine'm a veure

a Can Feliu de Maçanet de la Selva. Com podem veure, les dues últimes llegendes són molt semblants a les ja esmentades inscripcions angleses: Let others tell of storms and showers, I only count the sunny hours i Come, Light, visit me!

N'hi ha, també, algunes d'enginyoses. Així, advertim

We shall die all,

que en anglès constitueix un joc de paraules perquè die all i dial (rellotge de sol) es pronuncien de la mateixa manera i, consegüentment tindrem dues interpretacions de la frase:

Tots hem de morir
i
Hem de mesurar el temps
amb rellotges de sol.

En un altre lloc, trobem una explicació divertida sobre la llegenda d'un quadrant anglès on es llegeix:

Begone about your business!
(Ocupa't de la teva feina!).

Segons diuen, el rellotger, quan l'estava construint, va preguntar a un advocat que passava per allà quin lema podia posar en el quadrant que resultés adequat i l'advocat, malhumorat per la pressa que tenia, li va contestar amb aquesta frase. La gent diu que l'escultor, de bona fe, va inscriure la resposta que li havien donat.

D'igual manera, s'observen algunes llegendes que són gairebé endevinalles com ara

I tarry not for the slow
(No espero pas el que va a poc a poc)

o

You can waste, but you cannot stop me
(El pots perdre, però no em pots aturar).

És curiós advertir que aquest últim exemple s'observa també en català, tot i que escrit amb un altre sentit:

El temps no el pots deturar,
però pots no perdre'l,

que es troba al rellotge de Can Vinyes, a Calonge. Un altre exemple alegre de lemes catalans el constitueix:

Què mires... què mires!
Què no veus, mussol,
que sóc un rellotge de sol?,

llegenda de Cal Vicari, a Riudarenes.

Per últim, destacar també que la poesia inscrita en els quadrants és escassa i, en general, de baixa qualitat. Uns dels millors versos de les llegendes angleses són els del següent apartat:

Noiseless falls the foot of time
Which only treads on flowers
(Silenciós trepitja el temps
deixant tant sols empremta sobre les flors)

El poeta Andrew Marvell explica que va haver-hi un jardiner que va realitzar un rellotge amb plantes i flors i es va preguntar:

How could such sweet
and wholesome hours
Be reckoned but with herbs and flowers?
(De quina altre manera podrien comptar-se
aquestes hores dolces i saludables
si no és amb herbes i flors?)

L'autor de l'article conta també que Charles Lamb, escriptor anglès de començament del segle passat, va escriure, inspirat per un antic quadrant, el que traduït resultaria així:

"Quina cosa més morta és un rellotge mecànic, amb la seva quincalla de plom i de llautó, amb la seva impertinent i pomposa monotonia per a la comunicació, comparada amb la senzilla estructura d'altar i el silenciós i cordial llenguatge de l'antic quadrant solar! Perquè ha desaparegut de gairebé tots els indrets? Era com el jardí de Déu de tots els jardins cristians. Parlava de treball mesurat, de plaers no perllongats més enllà de la solpostada, de temperança i de bones hores. Era el rellotge primigeni, indicador de les hores del començament dels temps. Segurament, fins i tot n'hi havia un al Paradís d'Adam".

En català, s'observen també alguns versos de rima fàcil com ara

Si està núvol no dic res,
però quan el sol em toca,
amb l'ombra de ma broca,
sempre dic l'hora que és

que es troba a nombrosos quadrants catalans, amb ortografia més o menys correcta, segons el saber del constructor.

Així doncs, tot i que no existeixen gaires coincidències dels lemes anglesos amb els catalans, els temes que es tracten són pràcticament els mateixos: el pas del temps i la proximitat de la mort, els raigs de sol com a font de vida i alegria, referències religioses i versos rimats.


REFERÈNCIES

W.P.P.-H, "Sundials, a Plea for their Revival", The Manchester Evening News, 14th January 1914.
GIL I BONANCIA, M., Els rellotges de sol, Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 33, 1991.

 

Esther Gil San Millán

Publicat a "La Busca de Paper" número 31 (estiu del 1998)