Rellotges de sol a la Vall d'Albaida

Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida - Febrer de 2006

La Vall d’Albaida és una comarca natural i històrica enclavada a la Comunitat Valenciana. Limita geogràficament amb importants comarques com són les de "La Costera" i "la Safor" a la província de València i "l'Alcoià", "El Comtat" i " l'Alt Vinalopó" a la província d' Alacant. El clima de la Vall és del tipus mediterrani - llevantí. Trenta -quatre són els municipis que conformen la Vall d’Albaida. La comarca té una població de més de 85.000 habitants i Ontinyent amb més de 33.000 exerceix com a capital de la mateixa. És una de les Comarques Valencianes més industrialitzades, amb una important tradició tèxtil encara que, la presència de les activitats agrícoles i ramaderes és notable. També s’observa un augment del sector terciari.

La necessitat de quantificar el temps és una constant històrica. Es conserven restes arqueològiques de més de 20.000 anys amb senyals evidents de recomptes temporals. Posteriorment aquesta necessitat s’ha concretat amb la invenció de diversos enginys entre els quals té un paper destacat el rellotge en qualsevol de les seves formes i mecanismes, però especialment en la forma de rellotge solar, que és la que durant milers d’anys ha estat la més fiable i usada.

En l’antiguitat es dissenyaren i construïren diversos models de rellotges solars atenent les necessitats de mesura i els variats tipus de sistemes horaris. Així, fins el segle XIV, s’utilitzaven unes hores de diferent durada en l’hivern i en l’estiu (temporàries). L’ús de les hores d’igual durada l’introduïren els àrabs a Europa i fou possible gràcies a la invenció del rellotge solar de gnòmon oriental, que és el que ha arribat fins l’actualitat.

Encara que els primers rellotges mecànics daten del s. XIV, no fou fins el s. XVIII que assoliren l’exactitud suficient per a substituir els rellotges solars en les torres de les esglésies i en alguns edificis públics. Tanmateix, els quadrants solars encara perduraren fins ben entrat el S. XX en les societats més rurals, com la de la Vall d’Albaida. Al llarg de més de cinc segles, els artesans quadranters (constructors de rellotges solars) anaren deixant arreu de les nostres terres un bell testimoni de la necessitat humana de mesurar el temps i, al mateix temps, del seu ideal estètic, a través de les formes decoratives i artístiques, i de les seves preocupacions vitals, a través dels diversos lemes filosòfics que s’hi solien afegir.

Vall d'Albaida

La Vall d’Albaida és una zona pròdiga en rellotges de sol. En el catàleg elaborat en 1998, se’n ressenyaven 120 en diferents estats de conservació. En l’actualitat alguns han desaparegut, però també se n’han restaurat d’altres i se n’han construït de nous. Entre els restaurats, citem el de l’Ajuntament de l’Olleria, el del campanar de Montaverner i el del Palau d’Otos. Entre els que s’han fet nous, destacarem els de tipus monumental com el del parc dels Astres del Palomar, el del parc de les Moreres de Benissoda, el de l’Avinguda de l’Ortissa de Benigànim, el del parc de Salem, el del Poliesportiu d’Otos i els darrers realitzats per al projecte turístic - cultural “Otos el poble dels Rellotges de Sol”

friendszoneclub candynews lightnews verpulter globalartist . En tots ells es troben presents les vessants antropològica, didàctica i artística que tan bé es conjuguen per mitjà d’aquests instruments. Tot i l’evidència que els rellotges solars formen part de la nostra cultura popular i de la nostra tradició científica i artística, aquest enorme i singular recurs ha estat oblidat i abandonat durant molts anys. El projecte “Otos, el poble dels Rellotges de Sol” i la “Ruta dels Rellotges de Sol a la Vall d’Albaida”pretenen despertar l’interés de les institucions i els particulars en la conservació dels rellotges solars alhora que crear una xarxa d’itineraris gnomònics a través de la Vall d’Albaida.

Des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida volem agrair als inspiradors d’esta ruta comarcal dels rellotges de sol, Joan Olivares i Rafael Amorós pel treball realitzat i fonamentalment per fer-nos descobrir i dirigir els nostres ulls cap a aquest meravellós recurs turístic i cultural. També volem agrair a tots aquells i aquelles que han fet possible aquest itinerari turístic.

La ruta dels rellotges de sol l’hem dividida en dos itineraris que recullen la major part dels rellotges existents a la comarca combinant en tots dos, rellotges històrics, de nova creació i aquells que acaben de ser restaurats. Els dos itineraris acaben a Otos on tenim una nombrosa presència de rellotges solars i el CONJUNTGNOMÒNIC: “Otos poble dels Rellotges de Sol”.

Casa del Polvo. Façana principal.Avinguda de l'OrtissaRellotge monumental digital. Fabricat en acer inoxidable i acer corten.

ITINERARI 1
ALBAIDA
	Glorieta. Rellotge Vertical. Situat en un edifici de nova construcció. Substitueix el que hi havia ubicat en l’antic edifici que ocupava aquest mateix emplaçament.
	Palau. Rellotge vertical Ubicat en el pany esquerre de la façana de l’antic palau marquesal. Restaurat a partir d’un antic rellotge, probablement del s. XVIII.
BENISSODA
	Parc de les Moreres. Doble rellotge escultura en acer amb indicació d’hores i dates mensuals per mitjà de les línies zodiacals.
EL PALOMAR
	Parc dels Astres. Rellotge analemàtic. L’observador s’ha de situar sobre la data i la seva pròpia ombra assenyala l’hora.
	Església Rellotge clàssic. s. XIX
	Carrer del Forn. Dos rellotges clàssics. S. XIX. Un d’ells, restaurat.
BÈLGIDA

	Casa del Polvo. Façana ponent. Antiga casa del Polvo, en la carretera de Gandia. Conjunt de dos rellotges verticals, un en la façana principal, sota una imatge religiosa i l’altre en la façana orientada a ponent. Entre tots dos cobreixen totes les hores del dia
LA POBLA DEL DUC
	Carrer de Baix. Rellotge de pedra del s. XVIII. Amb indicació dels equinoccis.
SALEM
	Parc de la Piscina. Multirellotge d’acer amb indicació de la data per mitjà de les línies zodiacals. També indica la data del miracle de sant Miquel, patró del poble. Autor: Joan Olivares
OTOS
	Rellotge del Palau Rellotge clàssic del s. XIX
	Rellotge del Poliesportiu Rellotge equatorial fabricat amb materials reciclats d’una antiga almàssera d’oli. Amb indicació de l’hora i la data.
	Rellotge monumental horitzontal en la Plaça del Llaurador. Andreu Alfaro "La norma no és un dogma"
	Rellotge mural de ceràmica situat a la Plaça del Llaurador. Arcadi Blasco "Rellotge de fang"
	Rellotge mural de ceràmica amb llegenda d’homenatge al roder del s. XIX Mariano Seguí, "el Gatet d'Otos". Amb indicació d’hora de sol i de lluna. Situat al raconet de la Plaça del Llaurador. Elisa Martí "Unió"
	Rellotge mural de pedra i bronze. Situat al c/ Sant Antoni. Rafael Armengol "Rellotge del pimentons"
	Escultura rellotge situada al c/ Santíssim Crist. Antoni Miró "Rellotge Bicicleta"
	Rellotge mural de ceràmica. Situat al pati del palau del Marqués de Sant Josep. Rafael Amorós i Joan Olivares "Venim del nord, venim del sud"
	Rellotge mural de marbre i bronze. Situat al c/ Santíssim Crist, 5. Manolo Boix "Polifem"
	Rellotge mural d’acer. Situat al c/ Sant Josep, 1. Artur Heras "Meló Soleil"
	Rellotges del c/ Sant Antoni Tres rellotges verticals moderns amb llegendes escrites. Un d’ells amb indicació de l’hora babilònica, els solsticis i els equinoccis i la data de Sant Antoni, patró del carrer.
	Rellotges de l’avinguda del Benicadell Dos rellotges moderns verticals amb llegendes escrites.

ITINERARI 2
ONTINYENT
	Ajuntament Rellotge mural del s. XIX, amb al·legories i indicació dels equinoccis.
	Rellotge de la Paduana Rellotge clàssic del segle XX, situat en la façana de l’edifici de la Paduana, a la Plaça de la Concepció.
	Sagristia de Santa Maria Rellotge clàssic del s. XVII.
AIELO DE MALFERIT
	Plaça del Palau Rellotge vertical. Probablement del s. XIX. Amb decoració en baix relleu d’escaiola.
	Carrer Major Rellotge vertical. Probablement del s. XIX. Amb decoració en baix relleu d’escaiola.
MONTAVERNER
	Campanar de l’església parroquial Rellotge vertical actual basat en un conjunt de rellotges del s. XVII trobats a la Safor.
L’OLLERIA
	Ajuntament Rellotge vertical actual, recuperat a partir de les fotografies de l’antic rellotge ubicat en aquest mateix lloc. El gnòmon és l’original.
GUADASSÈQUIES
	Triple rellotge - escultura amb acer inoxidable Amb indicacions horàries i línies dels solsticis i dels equinoccis.
BENIGÀNIM

QUATRETONDA
	Pl. Església Rellotge ubicat en un antic edifici. Desaparegut durant molts anys i recuperat en els 80.
	C. El Crist. De 1783 En una antiga façana de decoració refinada que ha estat sobrepintada de blanc i amb ella el rellotge, però encara s’aprecia el seu disseny elegant.
	Ermita Rellotge vertical. Probablement del s. XIX. Disseny semicircular. Restaurat recentment.
LLUTXENT
	Convent Vertical. En deficient estat de conservació. Conserva la data de 1777 i restes dels diferents colors originals.
	Ermita Vertical semicircular. Situat al pati interior de l’ermita, es pot observar des de l’exterior. Probablement del s. XIX. Restaurat en els anys 90.
AIELO DE RUGAT
	Església Vertical. Probablement del s. XIX. Ubicat en la façana del campanar.
	Carrer Ravalet, 6 Vertical. Probablement del s. XIX. Ubicat en una casa particular.

L’hora solar no coincideix amb la dels rellotges mecànics. La diferència depèn del lloc i de l’època de l’any. A la Vall d’Albaida, per a obtenir l’hora oficial a partir de la solar, heu de sumar o restar els minuts que s’indiquen en la taula següent i afegir-hi una hora a l’hivern i dues a l’estiu: