Cada cop us interessen més la gnomònica i els rellotges de sol, però encara no enteneu bé els conceptes i mètodes de construcció dels diferents tipus de rellotges de sol, i, tanmateix, voleu embarcar-vos en la creació d’un primer quadrant?
I si comencéssiu per una meridiana, un “instrument” molt senzill de dissenyar i de fer?
Probablement, ja sabeu que una meridiana és un rellotge solar que indica a priori una única hora: el migdia solar, és a dir, la meitat del dia, quan el Sol és en el punt més alt del seu recorregut pel cel, totalment al sud (en l’hemisferi nord), punt al qual el Sol torna cada 24 h (havent de tenir en compte l’equació del temps).
Recordarem, de passada, que en francès el nom de “midi” té per etimologia l’antic francès “mi” (milieu) i el llatí “dies” (“jour” en francès), i que en altres llengües o dialectes, el sentit és igualment clar: Midday en anglès, mezzogiorno en italià, migdia en català, mediodía en espanyol, Mittag en alemany, miejou en nissart, etc.
Per què ens pot interessar indicar el migdia solar?
Perquè és agradable notar i experimentar aquest instant, aquest veritable mig del dia, del qual l’hora legal s’allunya tant sovint, ja que aquesta està subjecte als fusos horaris, a vegades “il·lògics” (15º E per França), i s’ha de tenir en compte també l’eventual horari d’estiu i la correcció per longitud... Tot plegat fa que el migdia solar a vegades sigui a les 14 h de l’horari legal a França , i la diferència pot ser encara més important segons a quins països.
Sí, però com es fa una meridiana?

Figures 1 i 2. Meridiana de Saint Sulpice i Meridiana de l’Hôtel de la Monnaie.- París (Fotos Paco Bellido)

Vosaltres potser ja heu vist aquestes meridianes del segle XVII o XVIII, que servien als transeünts i als rellotgers per a ajustar els seus rellotges, que no eren tan precisos com avui dia (en aquella època, l’hora legal era l’hora solar!), així com les meridianes instal·lades dins de les esglésies, que projecten una taca lluminosa a l’interior de l’edifici gràcies a un òcul col·locat en un lloc alt, habitualment a la façana sud (figura 3).

Figura 3. Òcul de la meridiana de San Petronio, Bologna

Una possibilitat, per fer una meridiana, és per descomptat la d’inspirar-se en aquests dos tipus de meridianes d’aquella època, de les quals moltes han resistit el desgast del temps.
Podeu pensar també en un gnòmon, una tija o un pal fixat verticalment en un sol horitzontal (un jardí, un pati d’escola, etc.), l’ombra del qual sobre el terra dibuixarà sempre la mateixa direcció en el migdia solar. Aquest gnòmon és, d’altra banda, un “bastó màgic” (al qual s’ha dedicat un article en el n. 5 de la revista “Cadrans Solaires pour tous) , ja que pot permetre igualment de verificar la latitud i la longitud del lloc on és instal·lat, de commemorar dates importants, veure’l assenyalar l’hora solar durant tot el dia...
Però si prenem una mica de perspectiva, podem imaginar meridianes més originals i encara més fàcils de fer... Observeu, per exemple, l’interior de la vostra casa o del vostre apartament en el migdia solar (l’aplicació en línia https://heuresolaire.com/ us donarà l’hora solar). (Figura 4)

Figura 4. Observació de les ombres a casa vostra.

Sobre una paret o sobre el terra de casa vostra haurien d’aparèixer (si us entra el sol al migdia solar) les ombres dels marcs de les vostres finestres de manera vertical, però també probablement d’edificis o fins i tot de plantes exteriors. Si l’ombra que escolliu és una recta, preneu nota de la seva ubicació sobre la paret o sobre el terra. Si només és un punt, traceu una recta vertical sobre la paret passant per aquest punt; si la vostra meridiana està traçada sobre el terra, espereu dos dies prou separats l’un de l’altre i traceu una recta relligant els dos punts.
En tots dos casos, la recta traçada sobre la paret o sobre el terra és una meridiana que us indicarà el migdia solar tot l’any (excepte, evidentment, si els edificis o plantes exteriors són massa propers i poden ocultar el Sol una part de l’any).
Tingueu en compte també que si traceu la meridiana a la paret o a terra, potser haureu de continuar el traçat, respectivament sobre el terra o sobre la paret, per poder llegir el migdia solar tot l’any (tenint en compte l'amplitud de l'alçada del Sol durant el curs l'any).
Alternativament i de forma semblant al que s’ha fet en determinats edificis religiosos, també podeu instal·lar un òcul sobre el vostre vidre (un tros de cartó amb un forat d’1 a 2 cm de diàmetre, per exemple. Figura 5), o bé traçar una línia vertical a la finestra.
Figura 5. Òcul de la meridiana del Palazzo della Ragione, Bèrgam.

També es pot dissenyar una caixa-meridiana amb dues bandes de vidre transparent i esmerilat a les cares sud i nord, respectivament, per tal de col·locar-la a la vora de la vostra finestra . Instal·lada amb orientació cap al sud, indicarà el migdia solar durant tot l’any. (Figura 6)

Figura 6. Esquema d’una caixa-meridiana.

En aquest dispositiu, o bé en la línia vertical abans esmentada, també es pot representar només una àrea mínima, limitada pels solsticis i així, per exemple, visualitzar el moment de celebrar el sol invictus, el "Sol invicte", homenatjat pels romans a partir del segle III de la nostra era, en el moment del solstici d'hivern -quan el Sol, invicte, reneix.
Així mateix, a la manera de C. Gahon , podeu imaginar una solució fent servir blocs de fusta que us poden deixar els vostres fills o nets. (Figura 7)

Figura 7. Una meridiana fent servir blocs de fusta

I, per què no?, aspirar a una instal·lació al sostre, mitjançant un quadrant de reflexió . (Figura 8)

Figura 8. Esquema del principi d’un quadrant de reflexió

Hi ha molts altres mitjans per tal de concebre una meridiana que vosaltres podeu imaginar. Llavors, a què espereu?

Roger Torrenti és enginyer de formació i interessat en la gnomònica i en els rellotges de sol des de molt jove. És responsable de la revista “Cadrans Solaires pour tous” i del “MOOC cadrans solaires” (curs en línia gratuït)