Libro de reloges solares
Els articles de
OMBRES EN PERILL (II)
Rosa BoyerAquest article és una continuació de l’anterior (Ombres en perill I) i s’hi s’estudien, per ordre alfabètic, els quadrants de tres comarques, tot seguint les mateixes pautes que l’article precedent.
OMBRES EN PERILL (II)
Aquest article és una continuació de l’anterior (Ombres en perill I) i s’hi s’estudien, per ordre alfabètic, els quadrants de tres comarques, tot seguint les mateixes pautes que l’article precedent.
OMBRES EN PERILL (I)
Rosa BoyerEn aquest article es fa una introducció a l’existència i funcionament de l’Associació «Hispania Nostra» amb les seves conegudes Llistes Vermella, Negra i Verda, i es proposa la creació d’un sistema semblant aplicable a la gnomònica, prenent com a base principal els quadrants recollits a l’Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. Es fan algunes reflexions al respecte i s’estudia un territori, l’Alguer. És el primer lliurament de la sèrie.
OMBRES EN PERILL (I)
En aquest article es fa una introducció a l’existència i funcionament de l’Associació «Hispania Nostra» amb les seves conegudes Llistes Vermella, Negra i Verda, i es proposa la creació d’un sistema semblant aplicable a la gnomònica, prenent com a base principal els quadrants recollits a l’Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. Es fan algunes reflexions al respecte i s’estudia un territori, l’Alguer. És el primer lliurament de la sèrie.
I LA TERRA NO ÉS PLANA
Gabriel GuixL'altre dia, amb un company, parlàvem dels terraplanistes. Arran d'aquella conversa vaig pensar que podria explicar algunes peculiaritats, més o menys subtils, de viure en un món esfèric.
I LA TERRA NO ÉS PLANA
L'altre dia, amb un company, parlàvem dels terraplanistes. Arran d'aquella conversa vaig pensar que podria explicar algunes peculiaritats, més o menys subtils, de viure en un món esfèric.
ELS RELLOTGES DE SOL DE LA VALL DE GALLINERA II.- LA CARROJA (MARINA ALTA, ALACANT)
Josep FenollarLa Vall de Gallinera és un municipi situat al nord-est de la província d'Alacant, a la comarca de la Marina Alta, format pels nuclis de població de: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Patró, Llombai i Benissili. En les poblacions de Benirrama, Benialí, Benissivà, la Carroja i Patró o Alpatró hi ha alguns rellotges de sol que encara es conserven en esglésies (en Benirrama i Benissivà) i cases particulars (en Benirrama, Benialí, la Carroja i Patró) (per a més informació vegeu Fenollar, 2020)
ELS RELLOTGES DE SOL DE LA VALL DE GALLINERA II.- LA CARROJA (MARINA ALTA, ALACANT)
La Vall de Gallinera és un municipi situat al nord-est de la província d'Alacant, a la comarca de la Marina Alta, format pels nuclis de població de: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Patró, Llombai i Benissili. En les poblacions de Benirrama, Benialí, Benissivà, la Carroja i Patró o Alpatró hi ha alguns rellotges de sol que encara es conserven en esglésies (en Benirrama i Benissivà) i cases particulars (en Benirrama, Benialí, la Carroja i Patró) (per a més informació vegeu Fenollar, 2020)
RESSEGUINT LES PETJADES D’EUCLIDES I ERATÒSTENES: CÀLCUL DEL RADI DE LA TERRA
Joan Salvà CaldésAquest escrit és un particular i senzill homenatge als antics predecessors del coneixement humà, que tan sovint resten oblidats en la transmissió de la nostra història. Hi expòs com la relació Terra-Sol pot ser expressada en un llenguatge científic, fonamentat únicament en l’estudi dels efectes que produeixen els rajos solars mitjançant l’ombra projectada per un simple gnòmon verticalment disposat en un lloc del nostre planeta i en una hora concreta del dia, el migdia solar. Ni més ni pus: una mica de teoria (la mínima), observacions i representacions gràfiques, a partir de les quals podrem raonar, seguint les petjades d’Eratòstenes, una senzilla manera de calcular el radi terrestre, tal com ho feren els nostres predecessors, els qui posaren els fonaments del coneixement. Començarem amb una mica d’història i, tot seguit, durem a terme una anàlisi dels gràfics adjunts, prou exemplificadors, per fer efectiva la frase «la ciència entra pels ulls».
RESSEGUINT LES PETJADES D’EUCLIDES I ERATÒSTENES: CÀLCUL DEL RADI DE LA TERRA
Aquest escrit és un particular i senzill homenatge als antics predecessors del coneixement humà, que tan sovint resten oblidats en la transmissió de la nostra història. Hi expòs com la relació Terra-Sol pot ser expressada en un llenguatge científic, fonamentat únicament en l’estudi dels efectes que produeixen els rajos solars mitjançant l’ombra projectada per un simple gnòmon verticalment disposat en un lloc del nostre planeta i en una hora concreta del dia, el migdia solar. Ni més ni pus: una mica de teoria (la mínima), observacions i representacions gràfiques, a partir de les quals podrem raonar, seguint les petjades d’Eratòstenes, una senzilla manera de calcular el radi terrestre, tal com ho feren els nostres predecessors, els qui posaren els fonaments del coneixement. Començarem amb una mica d’història i, tot seguit, durem a terme una anàlisi dels gràfics adjunts, prou exemplificadors, per fer efectiva la frase «la ciència entra pels ulls».
El calendari més exacte de la història
Antonio Bernal GonzàlezEls calendaris més precisos que ha tingut la humanitat fins al present són el Persa, que té un error d’un dia en 4300 anys, el Gregorià, usat avui a quasi tot el món, l’error del qual és d’un dia en 3200 anys, i el Julià Revisat, que és l’oficial d’algunes esglésies ortodoxes i la precisió del qual és d’un dia en 31.500 anys. Presento un calendari sobri, fàcil d’implementar sense trauma social ni econòmic, i amb una precisió d’un dia en 300.000 anys. Si s’imposés, cap ciutadà corrent ho notaria. .
El calendari més exacte de la història
Els calendaris més precisos que ha tingut la humanitat fins al present són el Persa, que té un error d’un dia en 4300 anys, el Gregorià, usat avui a quasi tot el món, l’error del qual és d’un dia en 3200 anys, i el Julià Revisat, que és l’oficial d’algunes esglésies ortodoxes i la precisió del qual és d’un dia en 31.500 anys.
Presento un calendari sobri, fàcil d’implementar sense trauma social ni econòmic, i amb una precisió d’un dia en 300.000 anys. Si s’imposés, cap ciutadà corrent ho notaria.
.
Voltant el món, Elcano va perdre un dia i Fogg el va guanyar
Eduard FarréAmb motiu del 150 aniversari de la publicació de la novel·la “La volta al món en 80 dies” de Jules Verne, l’autor recupera un article que va publicar fa 20 anys i en què defensava els fets exposats en aquella obra referent al “despiste horari” de Mr Fogg.
Voltant el món, Elcano va perdre un dia i Fogg el va guanyar
Amb motiu del 150 aniversari de la publicació de la novel·la “La volta al món en 80 dies” de Jules Verne, l’autor recupera un article que va publicar fa 20 anys i en què defensava els fets exposats en aquella obra referent al “despiste horari” de Mr Fogg.
I si comencem per una meridiana?
Roger TorrentiAmb quin tipus de rellotge de sol hauríem de començar la nostra carrera de quadranter si som un o una gnomonista encara no consagrats? En aquest article, l’autor suggereix que comencem de manera fàcil per una meridiana a casa nostra...
I si comencem per una meridiana?
Amb quin tipus de rellotge de sol hauríem de començar la nostra carrera de quadranter si som un o una gnomonista encara no consagrats? En aquest article, l’autor suggereix que comencem de manera fàcil per una meridiana a casa nostra...
Reloj múltiple de 124 caras
Juan Serra BusquetsA lo largo de los años he ido construyendo una serie de relojes portátiles, de sobremesa o maquetas que me permiten fantasear, experimentar e investigar sobre distintas posibilidades que ofrecen los relojes de sol, entre ellos los relojes múltiples, es decir aquellos que tienen varias caras. La realización de maquetas puede ser una actividad muy satisfactoria y, a la vez, conveniente, para contrarrestar la frustración que a menudo invade al gnomonista al carecer de oportunidades o medios para llevar a cabo sus proyectos a escala mayor y con materiales definitivos.
Reloj múltiple de 124 caras
A lo largo de los años he ido construyendo una serie de relojes portátiles, de sobremesa o maquetas que me permiten fantasear, experimentar e investigar sobre distintas posibilidades que ofrecen los relojes de sol, entre ellos los relojes múltiples, es decir aquellos que tienen varias caras.
La realización de maquetas puede ser una actividad muy satisfactoria y, a la vez, conveniente, para contrarrestar la frustración que a menudo invade al gnomonista al carecer de oportunidades o medios para llevar a cabo sus proyectos a escala mayor y con materiales definitivos.
Tiempo medio en los analemáticos
Juan Serra BusquetsVemos, con demasiada frecuencia, bien en la realidad, bien en fotos de relojes en internet, como la gente se coloca equivocadamente en los relojes analemáticos que llevan incorporado el analema de tiempo medio. Y también en los relojes que, sin llevar el analema, tienen las fechas anotadas a cada lado de la meridiana. Vemos también en ocasiones, que en las instrucciones para la lectura de la hora de dichos relojes se repite: “Colóquese sobre la fecha...” cosa que naturalmente hace el observador sin saber que lo que tendría que hacer en realidad es colocarse sobre la meridiana a la altura de la fecha.
Tiempo medio en los analemáticos
Vemos, con demasiada frecuencia, bien en la realidad, bien en fotos de relojes en internet, como la gente se coloca equivocadamente en los relojes analemáticos que llevan incorporado el analema de tiempo medio. Y también en los relojes que, sin llevar el analema, tienen las fechas anotadas a cada lado de la meridiana.
Vemos también en ocasiones, que en las instrucciones para la lectura de la hora de dichos relojes se repite: “Colóquese sobre la fecha...” cosa que naturalmente hace el observador sin saber que lo que tendría que hacer en realidad es colocarse sobre la meridiana a la altura de la fecha.