Segurament, alguns o molts lectors coneixeran una Associació d’àmbit estatal anomenada «Hispània Nostra» i, fins i tot, potser algun en serà membre o, si més no, seguidor de la tasca que fan i que van publicant a les xarxes socials.

La finalitat d'Hispània Nostra (HN d’ara endavant) és, segons la seva web, «la defensa, promoció i posada en valor del patrimoni cultural i natural, promovent la participació social en les activitats de protecció, conservació, difusió i gaudi dels ciutadans de la seva herència cultural i natural»^[1]

Hispània Nostra, per tal de dur a terme els seus objectius «fa programes de vigilància sobre patrimoni en perill (...), promou la col·laboració ciutadana entre institucions públiques i privades i participa en activitats d’educació i promoció del valor social del patrimoni»^[2]. Com es pot veure, els seus objectius no són gaire diferents dels de la Societat Catalana de Gnomònica (SCG), si bé en diferents àmbits.

Una de les finalitats d’HN és donar a conèixer, en una mena de denúncia pública, l’estat dels monuments i immobles que corren perill de perdre’s, tot defensant així el patrimoni que és de tots. Ho fa amb notícies públiques i obertes a tothom. Per això han creat l’anomenada Llista Roja, un color que comunament s’associa, a més d’amb la prohibició, amb el perill, com veiem en certs animals, bolets o les tan d’actualitat alertes meteorològiques. En aquesta llista es recullen aquells elements patrimonials que corren greu risc de desaparèixer si no s’actua amb rapidesa. Per desgràcia, poques vegades la seva inclusió, malgrat el seu nom, fa tornar de color vermell la cara dels responsables, com hauria d’ocórrer si fossin persones i/o institucions (que són gestionades per persones, no ho oblidem) amb un mínim de sensibilitat i de vergonya, sense parlar ja d’educació i responsabilitat, i no tan sols davant de la història.

Hi ha dues Llistes més: la Verda, a la qual es traslladen aquells elements que havien format part de la Vermella i que han estat restaurats i salvats per a la posteritat. Aquesta és, sens dubte, la desitjable, la que tots voldríem que fos l’única que existís.

L’altra categoria és la Negra, en la qual s’inscriu el patrimoni catalogat i que, malauradament, ha acabat per fer-se fonedís per la raó que sigui, antropogènica o natural, agreujada aquesta última sempre per la primera, en el present o en el passat.

Un cop explicat una mica per sobre el funcionament de les Llistes d’HN, passem ara al vertader propòsit d’aquest article, que no és altre que presentar la iniciativa que podríem batejar amb el nom d’«Ombres en Perill» o alguna cosa semblant. El sistema serà molt similar, amb les seves particularitats, és clar, però recollirà exclusivament els quadrants amenaçats, en perill de desaparèixer o tristament desapareguts. Comprendrà les Llistes Vermella, Verda i Negra i es basarà en els rellotges de l’Inventari de la SCG i en aquells altres que coneguem. No seran llistes tancades, per descomptat, i es podran produir canvis a mesura que ho facin els seus integrants.

En els articles que ara encetem, sempre oberts a la col·laboració de qualsevol persona, sigui sòcia o no de la SCG, ens limitarem a la nostra Llista Vermella, prescindint, de moment, d’aquells quadrants que han estat restaurats abans d’aquest moment i que, per tant, anirien a la Llista Verda. I també dels que haurien d’anar a la Llista Negra, la que esperem (bé, esperem, esperem... el que de veritat esperem és no haver d’encetar-la) dedicar un capítol més endavant.

Aquí cal explicar un dubte amb certs rellotges (molts més que els que ens agradaria que fossin), els quals no sabem ben bé on classificar-los. Si ens atenim només al seu estat de conservació, queda clar que el seu lloc és la Llista Vermella, però alguns fa anys i panys que estan en aquest estat (segons els testimonis gràfics de què es disposa) sense que es produeixi una degradació notable aparent i, fins i tot, algun s’ha convertit en senyal d’identitat de l’immoble on es troba i gairebé del poble, amb la qual cosa sorgeix el dubte de si vertaderament han d’estar en aquesta Llista.

Fig. 1. Església de la Pietat, segle XIV, Alpont, foto de l’any 2016 (Ref. SCG 6022)

Un exemple aclaridor de l’assumpte seria el del rellotge Ref. SCG 6022 d’Alpuente/Alpont. Si busquem imatges gràfiques del poble, sense cap mena de dubte la primera que ens sortirà serà la de l’església, en bon estat de conservació aparent, i el seu característic i malmès rellotge de sol amb el gnòmon tort mirant cap amunt i l’arrebossat que el formava incomplet, però és que ens podem remuntar un bon grapat d’anys enrere i es trobava pràcticament igual (vegeu foto de la figura 2, de l’any 2000). Fins i tot, en una publicació anomenada «Alpuente (1970-1982)», del fotògraf Mario Guillamón Vidal, es recull una foto en què el rellotge té exactament el mateix aspecte d’ara. Amb aquests antecedents, podem considerar-lo en perill? Sí i no. Què fem, doncs? I no és l’únic cas, ni de bon tros, com es veurà al llarg dels diferents articles.

Fig. 2. Església de la Pietat, Alpont, foto de l’any 2000

I, per acabar, tenim una categoria de quadrants que haurien d’enquadrar-se en aquesta Llista Vermella, però plantegen dubtes seriosos. Són aquells dels quals només en resta el gnòmon, sense signes visibles de ratlles ni d’altres elements gnomònics, i que romanen en aquest estat des de fa anys. Poden estar directament sobre pedra o sobre una paret arrebossada i més o menys enlluïda o pintada, i dels quals ningú sembla adonar-se de la seva existència, per la qual cosa les probabilitats que aquell «ferro» sigui arrencat en el moment en què es faci una restauració o neteja/pintada de la façana són altíssimes. On caldria posar-los? A la Llista Vermella? O, potser, podríem crear per a ells una Llista de Rellotges “Nebulosos o Dubtosos”, de color Gris o qualsevol altre que s’estimi adient. Per desgràcia, i malgrat que molts cops passen desapercebuts, el nombre de gnòmons sols és molt elevat i, molts cops, fan dubtar als experts sobre si es tracta de les restes d’un quadrant o no, per la qual cosa cal buscar fonts antigues on consti, en paraules o en forma gràfica, la seva existència. De moment prescindirem d’aquests i no els inclourem en la Llista Roja.

Un cop feta aquesta llarguíssima introducció, passem a allò que de veritat importa, que és confeccionar aquestes llistes amb les dades al nostre abast. Com que no és possible arribar a tot, ens limitarem, de moment, com és lògic, a la Llista Vermella, per ser els que més perill corren. La base serà l’Inventari de la SCG i, quan sigui possible, es farà un seguiment del deteriorament patit des que es té notícia certa de cada exemplar. Els agruparem per comarques i, dins d’aquestes, per poblacions.

I, com que aquest article ja resulta massa llarg, començarem amb un territori del qual només tenim tres rellotges catalogats: L’Alguer.

Palau Lavagna, Via Simon, o plaça Cívica, 16, l’Alguer (Ref. SCG 4960)

Aquí trobem la Ref. 4960, situat al Palau Lavagna, a la plaça Cívica 16. És un quadrant de l’any 1866, circular sobre base quadrada, gravat a la pedra, amb problemes d’escrostonament, segons es veu a la fotografia de l’Inventari, la qual ja té uns quants anys, i no tenim manera de saber com es troba en l’actualitat, però és de témer que hagi empitjorat, per desgràcia.

En articles següents, farem un seguiment de la resta de comarques i els quadrants que, malauradament, formaran part d’aquesta Llista Vermella, esperant que puguin passar aviat a la Verda i en cap cas a la Negra.

(continuarà)

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

                                                                                                                 Rosa Boyer és Enginyera Tècnica Agrícola i Llicenciada en Geografia i Història.

Aficionada als rellotges de sol des de molt petita, actualment és vocal de la SCG.

[1] www.hispanianostra.org

[2] Ídem