Com ja s’explicava en el primer article de la sèrie, aquí es tracta de fer una repassada (esperant que tot plegat serveixi de toc d’atenció a qui correspongui) als quadrants inclosos en l’Inventari de la SCG que es troben en greu perill de desaparició, sigui per si mateixos o perquè el seu suport, un edifici, generalment, es troba malmès o, el que potser és pitjor, és objecte d’especulació immobiliària i, per tant, cal eliminar-lo per tal de fer-ne un de nou que doni bons beneficis, i de forma immediata. A sobre, hi poden planejar els mal anomenats «fons voltor» (una expressió molt injusta per aquests animals, nobles i imprescindibles) o, senzillament, les ganes dels seus propietaris de fer diners amb rapidesa, caigui qui caigui i com caigui.

Per aquesta sèrie d’articles, i per tal d’estalviar-nos la dispersió i la possibilitat d’oblidar-nos d’algun, s’ha pensat que el millor seria establir un ordre determinat. I, com que avui en dia la gent s’ofèn per un no res (mai pel que de veritat és important), s’ha escollit el més neutre de tots: l’alfabètic, primer per comarques i, dins d’aquestes, per municipis. Així, tothom sabrà que el seu torn arribarà i que ho farà quan l’alfabet així ho dictamini, sense que hom pugui pensar malament. En cas que manqui alguna comarca o municipi, serà bon senyal, puix això voldrà dir que no s’ha trobat cap quadrant en perill, si més no d’acord amb el que figura a l’Inventari, tenint sempre en compte que les fotos poden ser antigues i haver-se produït canvis notables, per a bé i per a mal.

Comencem, doncs.

COMARCA DE L’ALACANTÍ

Com el seu nom indica, està ubicada a Alacant (Comunitat Valenciana) i la seva població principal és, com calia esperar, la ciutat d’Alacant. I amb aquesta ciutat encetem el present capítol.

El primer exemplar atrotinat que trobem és el rellotge ref. SCG 8161, de tipus horitzontal, situat al carrer Oceà i conegut (el quadrant) com El Barquet.

Ref. SCG 8161.- Carrer Oceà. Mirador de les columnes. Alacant

Es troba en mal estat de conservació, degut al vandalisme, que l’ha emplenat de pintades, però creiem que es pot recuperar, igual que el seu entorn. Per desgràcia, aquesta mena de rellotges (els situats ran de terra) resulta ser massa «llaminera» per a certs «elements humans?» que es creuen amb el dret de destrossar-ho tot per tal de demostrar que són... què?

Continuem amb la ref. SCG 7219, situat al Monestir de la Santa Faç, c/ Major, núm. 2.

Ref. 7219.- Monestir de la Santa Faç, carrer Major, 2. Alacant

Un exemplar vertical de 1880, una mica despintat i fet malbé en la seva part inferior, on es trobaven bona part dels números, però no pas per vandalisme, o sí, segons es consideri. Pel que sembla, algú va arreglar (si és que existia amb anterioritat al mateix lloc) la teuladeta sobre la qual es troba i, demostrant una gran «sensibilitat», va estendre part del material de subjecció de les teules per sobre del quadrant, malmetent-lo així de manera gairebé irremeiable. Per bé que és possible recuperar el que falta, segurament, la situació de l’exemplar no farà fàcil la seva visió i gaudi, la qual cosa no és excusa per no arreglar-ho.

Fora ja de la ciutat d’Alacant, cal esmentar que, de la resta de municipis de la comarca (10 en total), a l’Inventari només figuren Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig i la Torre de les Maçanes. L’únic exemplar inventariat d’aquest últim municipi (ref. SCG 5039) es troba en un estat que no es correspon ben bé amb la Llista Vermella, per la qual cosa potser caldria posar-lo a la groga o la carabassa, si aquestes existissin, així que, per ara, no s’inclou en aquest treball. La resta es mantenen en força bon estat, sempre segons l’Inventari.

COMARCA DE L’ALCALATÉN

Passem ara a una comarca també de la Comunitat Valenciana, però ubicada al Nord, concretament a Castelló. La comarca de l’Alcalatén, formada per un total de sis municipis, al contrari que en l’anterior que hem vist, té quadrants inventariats a cinc municipis, encara que en nombre reduït, no sabem si perquè no n’hi ha més o perquè no s’han inventariat encara. Cal dir que es tracta de poblacions molt més petites que no pas les de l’Alacantí i de caràcter més rural.

La ref. SCG 7208 pertany a l’Alcora, i és una d’aquelles que ens fan dubtar sobre la seva inclusió en aquesta llista. El quadrant es troba en «bon» estat de conservació, però...

Ref. 7208.- Església de Sant Joaquim i Santa Anna. L’Alcora

El problema no és altre que el fet que la façana de l’església, en ser repintada un cop i un altre, no ha respectat gens ni mica les línies i la resta d’elements que pogués haver-hi, només el gnòmon de vareta. Actualment, els números estan pintats amb plantilla. Caldria buscar fotografies antigues per dur a terme una bona restauració, el més fidel possible a l’original. Així que, amb les explicacions donades, aquest rellotge no hauria de ser aquí, o potser sí, si el que volem és buscar la seva vertadera essència.

El quadrant de les Useres (ref. SCG 6583) està situat a l’església parroquial i, a jutjar per les restes, era molt i molt interessant, ornamentat, en forma de triangle i ratlles horàries paral·leles.

Ref. 6583.- Carrer de l´Albadia, 5. Esglèsia de la Transfiguració del Senyor. Les Useres

Del gnòmon només es conserva part dels dos suports que devien aguantar-lo, puix sembla que era paral·lel a la façana. El seu estat de conservació, encara que precari, permet una fàcil recuperació, sota una mà experta, per descomptat. Esperem que algun dia arribi, més aviat que tard, la qual cosa afegiria encara més valor al municipi, que ja compta amb un BIC (Bé d’Interès Cultural) de tipus immaterial que acapara titulars d’uns anys ençà, els Pelegrins de les Useres, una tradició molt vinculada a la religió.

COMARCA DE L’ALCOIÀ

Tornem cap al Sud, a Alacant, concretament a la comarca de l’Alcoià, la qual, com el seu nom indica, té com a capital Alcoi, i està formada, a més, per altres set municipis. Aquí cal ressaltar el fet que un bon grapat de quadrants són de construcció recent, la qual cosa té molt a veure amb el fet de ser on viu un gnomonista tan reconegut com el nostre company Dario Mira.

La ref. SCG 7276 de Penàguila es troba a una fortificació anomenada Torre Sena i, quan va ser catalogat, el 2011, ja es trobava força deteriorat, amb números gairebé invisibles, decoració molt malmesa i la pintura tota quartejada i mig saltada.

Ref. 7276.- Carretera Alcoi-Penàguila CV-785. Torre Sena. Penàguila

És de suposar, a causa dels anys que han passat des d’aleshores, que el seu deteriorament s’hagi agreujat, si bé podria ser fàcilment revertit amb bona voluntat i els permisos corresponents, puix l’edifici es troba protegit i, per tant, cal anar amb cura i fer les coses legalment.

L’altre exemplar malmès de la comarca es troba a una caseta mig derruïda al costat de la presa de Tibi (ref. SCG 8693), on queden restes d’un antic rellotge amb part de la superfície i el gnòmon de vareta.

Ref. 8693.- Pantà de Tibi. Casa derruïda al costat de la pressa. Tibi

En aquest cas, no tan sols es troba en perill el quadrant, sinó també l’edifici i, atès que la informació de què disposem és molt minsa i dels anys noranta del segle passat, no sabem si encara existeixen ni l’un ni l’altre.

L’ALGUER

Seguint l’ordre establert, ara seria el torn de l’Alguer, però com ja va ser inclòs en el primer capítol d’aquesta sèrie, no ens repetirem i continuarem endavant, però no pas ara ni aquí, sinó en un pròxim lliurament, que començarà estudiant l’Alt Camp, amb el ferm desig que només calgui anomenar-lo de passada i no incloure cap exemplar en Ombres en Perill III.

(continuarà) 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

                                                                                                                 Rosa Boyer és Enginyera Tècnica Agrícola i Llicenciada en Geografia i Història.

Aficionada als rellotges de sol des de molt petita, actualment és vocal de la SCG.