Tipus de rellotge

Es tracta d’un rellotge horitzontal de base circular de pedra i estilet fos en bronze que apunta al pol nord celeste. La pedra està recoberta amb una mena de resina que podria ser una protecció posterior a la construcció del rellotge. Els rellotges horitzontals són molt escassos a la península Ibèrica. Dels 1162 rellotges publicats a les Píndoles Astronòmiques, procedents de 50 províncies espanyoles, només se'n van trobar 35 d'horitzontals, la qual cosa constitueix tot just el 3% del total.

Època

La majoria de les descripcions que es troben a la xarxa el qualifiquen de "rellotge romà antic". És veritat que, en estar tallat en pedra, el rellotge harmonitza molt bé amb el seu entorn històric proper a l'Amfiteatre. Tanmateix, la seva construcció és molt posterior a l'època romana. Durant l'imperi romà no es coneixia l'estilet que apunta cap al Pol, com el que té aquest rellotge, sinó que s'usava un gnòmon l'extrem del qual marcava l'hora amb la seva ombra. En resum, no era la direcció de l'ombra la que marcava l'hora, com passa en el rellotge de l'Amfiteatre, sinó la posició de l'extrem de l'ombra. L'estilet que apunta al Pol Celeste va ser introduït a Europa pels àrabs cap a l'època del Renaixement. Així doncs, el rellotge no pot ser anterior, com a molt, al segle XVI.

Lema

El rellotge té un lema molt original perquè no es tracta d'una reflexió sobre el pas del temps, ni sobre la llum, ni sobre el moviment de l'ombra, sinó que és el mateix rellotge qui s'adreça al visitant i, tot seguit, increpa el Sol perquè continuï il·luminant.

SOLEM DETEXI TEQUE SOL HIC SI MANES TARRACONIS VRIT AMOR

Curiosament, no hi ha a la xarxa cap traducció acceptable d’aquest lema. Una de les que més crida l’atenció és la que va publicar un diari de Barcelona el 30 d’agost de 2022: Quan els déus del Sol il·luminen aquí creant una ombra, a Tarraco hi brota l’amor. N’hi ha d’altres que farien aixecar-se de la tomba els grans llatinistes del segle passat: He descobert el sol i el sol aquí, si sou els fantasmes de l’estragó, l’amor crema.

Detall ampliat del lema (Ref. SCG 1771)

Sembla increïble que el que va ser un dels principals assentaments romans de la península hagi oblidat la seva llengua mare en menys de cent anys. Podria ser que el motiu de la dificultat fos que es tracta d’un lema excepcionalment extens, però en realitat és bastant elemental.

Encara que sembli infantil, aquí teniu un desglossament del lema, paraula per paraula, amb la forma tal com es troba al diccionari, el cas o el temps verbal i la traducció.

Resum de la traducció:

Cal recordar que en llatí no s’utilitzaven signes de puntuació, de manera que en la traducció cal posar-los segons el context. També cal remarcar que l’ordre dels mots dins la frase és més lliure en llatí que en les llengües romàniques en general. Unint totes les paraules de la traducció obtenim el següent:

Us he descobert al Sol i a tu. Oh Sol, si romans aquí, crema l’amor de Tarragona^[1]

Qualsevol altra traducció que es faci ha de suportar una anàlisi similar a la presentada aquí.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Antonio Bernal González és enginyer i divulgador científic d'astronomia, primer al Planetari de Medellín (Colòmbia) i actualment a l'Observatori Fabra de Barcelona. L'asteroide 198.592 Antbernal, descobert per José Manteca des de Begues, Barcelona, porta el seu nom.

[1] A l’original en castellà, la proposta de l’autor és: [Os] detecté al Sol y a ti. Oh Sol, si permaneces aquí, arde el amor de Tarragona