El rellotge de sol vertical és el més conegut i el que ens ve al cap quan parlem de quadrants. Està format per un pla vertical, generalment col.locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla tot indicant-nos l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col.locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, és el que trobem actualment en botigues de ceràmica. L'altre és el quadrant vertical declinant que s'instal.larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col.locat de la mateixa manera. La confusió entre aquests dos models ha fet que molts dels rellotges de sol que hi ha posats, no marquin correctament les hores. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter.
Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització pràctica cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica molt utilitzades darrerament i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret.

Els díptics no són res més que dos rellotges de sol, un d'horitzontal i un de vertical, muntats dins d'una capsa que hom pot tancar i dur a la butxaca. Les dues parets de la capsa s'articulen per una frontissa i la seva màxima obertura ens ve donada per un fil que les uneix i que fa d'estil pels dos rellotges. Aquest fil té la llargada justa perquè formi, un cop obert, els angles precisos per a una correcta lectura de les hores. A la part horitzontal també s'hi posa una brúixola. Servint-nos d'ella cal orientar-lo, ben pla, cap al sud (caldria tenir en compte la desviació del pol magnètic), i l'ombra del fil ens marcarà la mateixa hora a tots dos rellotges.