El passat dia 2 de febrer ens va deixar el nostre estimat company Joan Girbau, soci fundador de la SCG, membre del Comitè Editorial de La Busca de Paper, investigador incansable, aportador a la gnomònica dels seus grans coneixements matemàtics, genial innovador, músic, gran aficionat al món de l’òpera, cooperador en tot allò que se li demanava, i molt bon amic, entre el munt de coses que es pot dir d’ell.
Autor del famós rellotge de sol vertical de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma; del rellotge cara nord de la Masia Mariona, a Mosqueroles; del de l’Observatori Astronòmic de Senterada, dels dos quadrants complementaris a la façana de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines... La seva obra és extensa, interessant, i es reparteix en pobles i ciutats de Catalunya, però també ha deixat petjada a l'Antàrtida, participant en el càlcul del rellotge de sol que la SCG va tenir ocasió de portar fins al mateix pol sud, en mans del soci Xavier Valbuena, i dipositar-lo en la base Amundsen-Scott.
A la foto podem veure el Joan amb el seu “Zenitògraf”, rellotge horitzontal tradicional, que marca l'hora solar vertadera de Greenwich, però, a més, té el dibuix d'un mapamundi deformat convenientment de tal manera que l'ombra del gnòmon sobre el mapamundi sempre és un meridià: el meridià sobre el qual passa el sol en aquell moment.
És molt difícil dir adéu a les persones que estimem i admirem. El Joan ha marxat i el trobem molt a faltar, però el seu record perdura i les seves obres romanen. (DEP)
Nota biogràfica
Joan Girbau i Badó va néixer el 1942 a Barcelona.
El 1964 es va llicenciar en Ciències Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i el 1970 va marxar a París a ampliar estudis sota la direcció d’André Lichnérowicz. El desembre de 1971 va fer un viatge de dos dies des d’aquella ciutat francesa a Barcelona per llegir-hi la tesi doctoral. El 1972 va tornar definitivament a Catalunya i s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor interí. El 1976 va obtenir la plaça de catedràtic numerari en aquella institució.
De 1986 s 1990 va ser president de la Societat Catalana de Matemàtiques. L’any 1990 va ser elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
El 1998 el govern de la Generalitat li atorgà la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic per la seva tasca acadèmica, per les seves contribucions a la geometria i topologia i, en particular, a les varietats complexes i foliacions holomorfes, i també per la seva activitat de promoció de la matemàtica.
Fou autor de nombrosos treballs de recerca en els camps de la geometria diferencial i de la física matemàtica apareguts en revistes internacionals i de dos llibres, un d’ells publicat per l’editorial suïssa Birkhäuser dintre de la prestigiosa col·lecció Progress in Mathematical Physics.
En el camp de la novel·la històrica ha publicat L’home de la campana (Editorial Gregal) i Memòries de Delft. L’epopeia de 1640 (Editorial Base).
A la Societat Catalana de Gnomònica ens ha deixat diversos articles a La Busca de Paper i un indiscutible mestratge en el món de la gnomònica.
Libro de reloges solares
