Libro de reloges solares
21 de desembre de 2025, a les 12 h. Lloc de trobada: Oficina de Turisme de la Seu.
Visita comentada del Solstici d’hivern a la Catedral de la Seu d’Urgell.
Activitat inclosa en el programa del Món Màgic de les Muntanyes.
Organitza: Pyrenne.cat amb el suport de la Societat Catalana de Gnomònica.
Des del neolític, l’observació de la volta celeste ha estat una referència comuna en totes les cultures fins als nostres dies, per a la mesura del temps, l’organització de la vida social i ritual, i la construcció dels seus temples. En especial, el moment del solstici d’hivern, el Sol més baix de tot el seu aparent recorregut anual pel cel. El renaixement del Sol. Stonehenge, el cúmul de Newgrange o el Panteó de Roma, són alguns exemples de construccions basades en alineacions solars en els solsticis i equinoccis, temples en què ocorren hierofanies, terme encunyat per Mircea Eliade per expressar la manifestació del sagrat a partir de la relació entre religió, natura i poder a través de l’arquitectura.
Seguint l’estudi dels germans Vázquez, la catedral de la Seu d’Urgell no deixa de ser una construcció dissenyada sobre la base d’alineacions solars en aquests moments clau de l’any. Santa Maria d’Urgell entranya tot un disseny constructiu on, en el solstici d’hivern, any rere any, es manifesta la hierofania de la llum del Sol que no mor… temps de renovació. El fil d’Ariadna de Joan des d’aquell 26 de desembre de 2004, quan va entrar dins de la nau de la catedral pels volts del migdia solar i es va trobar, per primera vegada… amb la llum del solstici. Els òculs del mur sud que dona al claustre estan dissenyats a l’altura perfecta – explica Joan-, perquè el solstici d’hivern, la llum del Sol que entra en la càmera obscura de la catedral, coroni els arcs interiors de la cara nord de la nau central. Un gnòmon que tingui la llargada actual des del terra de la nau fins a l’òcul d’entrada de llum actual, i fent una simulació de l’entrada dels raigs de Sol en el solstici d’hivern amb el Sol a uns 24° d’alçada al cel, dona en la part superior dels arcs i corona perfectament l’arc interior de la nau (La Busca de Paper núm. 81, pp-5).
El bisbe Sant Ot (1065 ca-1122), va ser l’impulsor de la quarta catedral que avui gaudim. Gràcies. Gràcies als dos. A Sant Ot per impulsar-la… i als germans Vázquez, per revelar-nos el seu majestuós disseny constructiu emmirallat del cel.
I com a novetat, gràcies també al nou Bisbat, per obrir les portes de la catedral a tothom!
Joan Vàzquez en el solstici d'hivern de l'any 2021