Skip to main content

Miniseminari sobre la ciència a Palestina i a al-Àndalus

Miniseminari sobre la ciència a Palestina i a al-Àndalus

Organitzat pel programa de doctorat i màster en Història de la Ciència (UB-UAB)

Dilluns, 28 de setembre de 2026, de 10.00 a 12.30 h

Sala de Professors de la Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner, 5a planta (entrada pel carrer Aribau, 2)

S’impartirà en llengua anglesa.

Entrada lliure

PROGRAMA (traduït de l’original en anglès)

La ciència a Palestina al segle XVI: el tractat de Taqi al-Din sobre rellotges de sol (treball conjunt amb Henk Hietbrink i Hüseyin Sen)

Prof. Jan P. Hogendijk (Universitat d'Utrecht)

Taqi al-Din ibn Ma`ruf va ser un matemàtic i astrònom otomà que va dirigir l'observatori astronòmic d'Istanbul entre el 1575 i el 1580. Cap al 1567, mentre exercia de *qadi* (jutge islàmic) a Nablus —actualment Cisjordània—, va escriure un manual sobre la construcció de rellotges de sol. Aquest manual s'ha conservat en una quinzena de manuscrits àrabs, però no ha estat mai estudiat en l'època moderna. Taqi al-Din hi explica càlculs detallats per a rellotges de sol situats en plans de qualsevol orientació, dotats d'un gnòmon paral·lel a l'eix celeste. Es presentarà una visió general del manual i del seu estil, i tot seguit es debatrà la rellevància potencial per a la comprensió de la relació entre la ciència a Europa i al món islàmic durant el Renaixement i l'època posterior.

La visió de l'astròleg sobre un instrument astronòmic medieval amb propietats matemàtiques sublims

Henk Hietbrink (erudit independent, Franeker, Països Baixos)

L'astrolabi és un instrument sorprenent que simplifica el cronometratge per a l'astrònom a la nit i la construcció d'un horòscop per a l'astròleg. Tots dos poden llegir informació astronòmica o astrològica de l'instrument.

Tots dos poden saber que les corbes de l'astrolabi representen cercles a l'esfera celeste. Potser fins i tot recorden el nom de la projecció matemàtica utilitzada per construir-les. Però no necessàriament necessiten entendre les matemàtiques que hi ha al darrere.

Ibn al-Samh va escriure un tractat interessant sobre com fer funcionar l'astrolabi sense exigir que l'usuari entengui els conceptes, les teories i les proves matemàtiques subjacents. Les seves instruccions són pràctiques: fes això i ho sabràs.

Per exemple, si coneixeu la data de l'any i l'altitud del Sol al matí, Ibn al-Samh us indica com girar la xarxa a la posició correcta. Aleshores podeu llegir des de l'astrolabi quin signe zodiacal hi ha a l'horitzó: l'ascendent.

En aquesta conferència, examinem l'astrolabi des del punt de vista de l'astròleg i ens preguntem què necessitava aprendre realment un usuari d'aquesta mena per fer servir aquest instrument medieval, dotat de propietats matemàtiques sofisticades.

seminari ub uab